Visita a l'Editoral Nova Era

En aquesta sortida vam anar a veure tot el proces de creació d'un llibre artístic passant per la sala on dissenyaven per ordinador, la impremta i l'nquadernació.
Amés ens van ensenyar productes que ells havien fet amb una qualitat perfecte gràcies a un nou sistema que consisteix en una puntets de tinta molt petits. Els varem poder veure amb una lupa.
També vam veure una mica com seria l'organigrama d'una editorial, tota la tecnologia i els espais que és necessiten i vam poder preguntar quin tipus d'estudis s'havien de cursar per a poder fer un treball com aquest.

Prova de la selectivitat d'audiovisuals

CULTURA AUDIOVISUAL

OPCIÓ B

Observeu atentament la fotografia següent, obra de JuanRulfo, i responeu als apartats 2.1 i 2.2.

2.1. Analitzeu la imatge considerant els aspectes següents:

- composició;

-simplicitats i complicitat;

-plans;

-angle;

-tesxtura;

-il·luminació.

És una composició naturalista ja que l'autor no ha fet cap modicicació en quant a paisatge, només ha treballat l'enquadrament per a que el pes de la imatge, el punt que ens cridi més l'atenció, estigui centrat. El punt de fuga es troba al cel i al mur, que ens dona sensació de profunditat. De plans, només n'hi ha un i és horitzontal per a que l'espectador miri la imatge d'esquerra a dreta. L'angle és recte tot i que l'alçada del fotógraf no es correspon amb la del mur. Textures que hi trovariem serien el cel i la terra, netes i sense cap tipus de forma que ens cridi l'atenció, per a que ens fixem en la textura del mur, que el fa semblar homogeni amb les totxanes totes iguals. La llum és natural i s'ha fotografiat en un moment del dia en que no hi feia ombra.

2.2. Expliqueu de manera detallada les eines i els procediments que pot haver utilitzat l'autor per a crear aquesta fotografia i justifiqueu el vostre raonament.

És una fotografia analogica en blanc i negre, sense cap modificació ni montatge.

És un paisatge natural, i no hi ha cap alteració ni retoc. Només el punt de vista amb el que el fotograf ha fet la foto.

Exercici 1

Responeu, de manera concisa, a les qüestions següents:

1.1. En fotografia digital és imprescindible tenir un bon coneixement de les utilitats i les característiques dels formats TIFF, JPG O JPEG i GIF. Expliqueu les característiques i la utilitat de cadascun d'aquests formats.

TIFF: aquestes sigles volen dir Tagger Image File Format, i fa referència a un format d'arxiu d'imatges amb etiquetes.

JPEG: aquestes sigles són les de Joint Photographic Experts Group. Aquest format està creat per a comprimir imatges fixes o que no es mouen, amb 24 bits de profunditat o en escala de grisos.

GIFF: de Graphics Interchange Format. És un format per a la compressió d'arxius d'imatge en moviment. Permet disminuirne el tamany i treballa els colors de la imatge.

1.2. Relacioneu cada objectiu fotogràfic amb l'efecte o característica corresponent:

A. Ull de peix 4. Deforma la imatge

B. Gran angular 3. Exagera la perspectiva

C. Objectiu normal 1. No deforma la perspectiva

D. Teleobjectiu 2. Redueix la profunditat del camp

1.3. Quines utilitats té enregistrar una imatge amb una càmera digital de baixa resolució, o guarda´-la amb un sistema de compressió amb pèrdua? Raoneu la resposta.

OPCIÓ A

Els fotogrames següents pertanyen a la pel·lícula Casablanca, de Michael Curtiz (1941). Observeú-los atentament i responeu als apartats 2.1, 2.2 i 2.3.

2.1. Indiqueu a quin tipus de pla corresponen cadascun dels dos fotogrames i, prenent com a referència el fotograma 2, dibuixeu els tipus de pla següents: Primer pla i pla de detall.

Fotograma 1: Pla mitja curt o primer pla.

Fotograma 2: Pla general curt o pla de conjunt.

Primer pla i pla de detall:

2.2. La pel·licula Casablanca no segueix un ordre cronològic estricte; en un moment determinat, el protagonista recorda una antiga relació romàntica. Identifiqueu el recurs del llenguatge audiovisual que es fa servir en aquest tipus de construcció narrativa i expliqueu els efectes visuals que s'hi poden aplicar.

Un efecte que se sol utilitzar és posar de cop la pantalla en blanc i que va tornant a la imatge que es recorda. Un altre seria posar el record, que es veu, en blanc i negre. Tmbé en algunes pel·lícules se sol posar una bafarada que surt del cap del personatge que recorda. A part d'aquests efectes visuals també n'hi ha de sonors: la veu dels personatges que parlen en el record ressona.

2.3. En el moment de l'estrena, Casablanca va ser concebuda fonamentalment com una pel·lícula de propaganda a favor de la intervenció dels Estats Units a la Segona Guerra Mundial, però amb el pas dels anys el film ha acabat sent considerat una obra mestra del gènere romàntic. Definiu el concepte cènere cinematogràfic i anomeneu i descriviu, com a mínim, cinc gèneres cinematogràfics.

És el tema general de la pel·lícula que serveix per a la seva classificació.

Cinc gèneres:

-Drama: en ella s'hi desenvolupa un conflicte entre dues persones o entre una persona i el sue entorn.

-Comèdia: la seva intencií és provocar riure o entretenir a l'espectador.

-Musical: L'història que s'hi desenvolupa sol ser un diàleg cantat i amb coreografia per part dels personatges.

-Fantàstic: el seu contingut és fantasios.

-Dibuixos animats: el seu contingut sol anar a menors i és còmic.

OPCIÓ B

Observeu atentament la imatge següent:

2.1. Prenent com a refèrencia aquesta imatge, definiu i dibuixeu els tipus de pla següents: Pla picat, pla contrapicat i contraplà.

Expliqueu quin ús narratiu tenen habitaualment aquests plans.

Pla picat: és quen la camera està mirant l'escena des d'un punt alt. Seria el que veuia un espectador que es trova a les grades més allunyades i alçades del camp.

Pla contrapicat: la camera enregistra de baix a dalt. El que veu el futbolista des de la seva posició mirant cap a les grades.

Contraplà: és el que es veuria des del punt contrari on està la camera. El que veu el porter.

2.2. Especifiqueu i descriviu, com a mínim, tres tipus de transició de plans que es fan servir en el llenguatge televisiu.

Un d'ells seria per tall: instantaneament es canvia d'una imatge a una d'altre; l'altre és per fosa: la imatge en fon en negre o blanc (fade in, fade out), i per últim per encadenat: consisteix en la superposició de capes o a una imatge previa que es va superposant a la segona mentre que aquesta va desapareguent.

2.3. En la realització televisiva es pot cometre un error anomentat salt d¡eix. Definiu aquest concepte i , prenent com a rèferencia la inatge, dibuixeu una seqüència de quatre plans televisius en els quals es reflecteixi aquest error.

El salt d'eix és un efecte òptic que es dona quan és creuen els eixos d'acció i es crea una perspectiva falsa en la continuïtat dels plans correlatius.

Premis Delta

Desprès de veure els curts, vam anar al Palau Robert, a veure una exposició dels Premis Delta, on hi havia objectes dissenyats entre el 1960 i el 2010.
En aquesta exposició vam poder veure 50 anys de dissenys en el nostre país, que ara ens semblen objectes vells o típics i que, jo, no em podia imaginar que haguessin estat premiats algun cop.

Ressenya de tres objectes:

Pinces de gel:
1964 Delta d'Or
André Ricard
Arce, Mobles 114

Té un disseny molt senzill i pràctic perquè tothom les pugui fer servir, esta basada en una forma ovalada i una peça rectangle travessa per poder fer pressió. Les pinces de gel han de ser fàcils de fer servir.
Els dissenyador va escollir el plàstic com a material per formalitzar les seves pinces per al gel, ja que els plàstics de bona qualitat ofereixen més possibilitats. Va donar forma a unes pinces que podien agafar els glaçons prement els costats de les barres de plàstic amb dos dits.

Aquestes pinces comparades amb unes de depilar les celles són molt diferents.

Aquestes estan fetes de plàstic ja queamb el gel no es rovellaran ni es faran malbé. En canvi les de depilar les celles són de ferro ja que és un material dur i va bé per a arrencar els pels.

La forma tabé és tiferent i enen un diferent ús ja que aquestes estan destinades a un ús per a l'estética i han de ser presises i petites, fàcils de manejar. En canvi les altres són per a agafar objectes més grans.
Esteticament les pinces de gel són més simples ja que són un estri de cuina, en canvi les altres poden ser simples i d'un color o poden estar decorades ja que el seu us està destinat a la bellesa.

Pinces de celles Tweezerman. Disseny d'Agata Ruiz de la Prada.

Banc Neolineal:
2003 Delta de Plata

Miguel Milá

Santa & Cole

Quan vaig veure aquest banc em va fer gracia ja que jo mateixa els he pogut utilitzar al meu poble.

El banc està fet de metall, i està pintat.

El nom que ha rebut, Neolineal, és per la seva composició, ja que tot són linies rectes.

Són uns bancs simples a primera vista, sense cap complicació i còmodes.

N'hi ha d'individuals o de varies places.

Aquest banc és un disseny més modern que s'ha anat posant en els nous barris que s'han construit. Però sempre hi ha hagut un tipus de banc tipic.

Aquest banc pot trovarse a qualcevol lloc on ens vagi.

Crec que el nou disseny és més modern i bonic esteticament. En quant a comodiatat potser també n¡ofereix més el nau ja que el vell està fet d'unes barres de fusta primes i que a més, quan passa el temps s'acaben fent malbé. A part, un altre problema, és que els de fusta s'han d'anar pintant i barnissant per a que es conservi la fusta; en canvi el banc Neolineal no requereix aquest manteniment i segurament, a la llarga és menys costos.

Marquesina Pal·li-2:

1988 Delta de Plata

Josep Lluís Canosa, J. A. Martínez Lapeña, Elías Torres

CEMUSA, Ajuntament de Barcelona

Aquest objecte també em va cridar l'atenció ja que constantment el faig servir.

El disseny també sembla simple.

És una estructura de ferro amb vidres transparents i un sostre tapat.

En un costat hi ha una paret publicitaria.

A dins, hi ha un banc incorporat per a que la gent pugui seure mentre espera l'autobús.

Aquest disseny dons, està pensat per la comoditat de les persones, ja que els permet seure i estar a resguard de factors metereologics.

Actualment aquest disseny esta una mica més modificat.
Aquesta nova marquesina és una bona senyalització per a autobús, ja que pensa en la comoditat i el comfort de les persones i és més vistosa per a senyalitzar la parada.

Les parades que unicament tenen un cartell trovo que són tot el contrari. Són una mala senyalitzacio ja que el cartell sol ser petit i amés no disposen de cap comoditat ni resguard de la pluja o d'altres coses als usuaris del transport públic.

Trovo que la nova marquesina ha estat un gran avenç i amés cada co és modifica a millor.

Curt Ficcions

Aquesta setmana varem fer una sortida als cinemes Alexandra de Barcelona.
Varem veure uns curts del 14é festival curt ficcións.
Nosaltres vam veure els de la sesio matinal per a estudiants ¡ Ay qué pronto!, que dura 76 minuts.
Entre ells els millors per mi van ser:

La historia de siempre.
En aquest, el protagonista principal és l'home que fa veure que parla pel telefon amb la seva dona i despres de discutir per la seva separació intenta arreglar la relació. Els protagonistes secundaris són la resta pe persones del autobús que, al principi fan veure que no l'escolten pero al final acaven escoltant atentament tota la conversa fins al punt d'emocionar-se.
En iniciar el curt es fa com una petita presentació d'histories paraleles entre aquests, en que veiem com un noi i una noia es miren desde lluny o com una parella esta enfadada.
Finalment el protagonista mostra que no te cap telefón i explica que és actor i necesita diners.
Aquest final em va impactar ja que era inesperable i poc usual en la vida diaria.

Estar aquí.
És la historia d'una dona que torna amb la seva filla despres de passar un temps en una casa curanse de la seva drogoadicció. La nena és petita i se sent abandonada per la seva mare.
La mare intenta recuperar la seva filla i finalment ho aconsegueix.
Em va semblar molt emotiu, fins i tot em va emocionar tot i ser un curt que com el nom diu durava poc.

El mueble de las fotos.
Aquest curt és com un video personal que fa el mateix protagonista explicant la seva vida amb les fotografies que hi ha al moble de casa dels seus pares.
Explica com acosegueix fer apareixer la seva parella en la familia ja que els seus pares no accepten la seva homosexualitat, amb ironia.
Em va fer gracia i el vaig trovar molt curios.

Aquesta és la programacó que varem veure on hi ha la resta de curts.
http://www.curtficcions.org/programacion_matinales_2011.html

Els curts es podran veure del 11 al 17 de Març de 2011.

Tipografia

La tipografia és l'ofici que tracta el tema de les lletres, els números i símbols d'un text impres. Tracta els seu disseny, la seva forma, la seva mira i les relacions visuals que s'estableixen entre ells.
Aquest ofici es treballa des de fa segles i ha anat evolucionant amb les noves tecnologies.


Hi ha diversos tipus de tipografia:

• Microtipografia.


• Tipografia d'edició.


• Tipografia creativa.
  
  Aquestes són les tipogafies que jo he fet per a l'edició del treball de la Turbinegeneration:

En totes he intentat fer una sensació d'opresió o violencia jha que el tema del treball tracta sobre la llivertat o la opresió que et pot provocar una peça de roba.

Fer tipografies ha estat com un joc de tinta xina i aigua, amb pinzells grouixuts i prims i plomes.

Segona prova de la selectivitat

Exercici 1
— Descriviu els elements gràfics dels quals es compon normalment la senyalització.

La senyalització normalment es compon per icones com fletxes, imatges del que hi ha en el lloc, lletres... Tot ha de quedar clar.

— Expliqueu, segons el vostre parer, els avantatges i els inconvenients de caràcter
funcional i simbòlic de la senyalització d’aquesta imatge.

Incombenients: Les indicacions son al sostre i totes acumulades i poden provocar un embolic. Amés crec que si tinguessin color (un cada una) tot seria més facil. També seria millor que estiguiessina la paret i seria més fàcil de veure.
El lloc és una universitat i, per tant, la gent, amb el temps que passa allà ja saven de memória on és cada cosa.
Avantatges: Per als alumnes o profesors nous va bé.

OPCIÓ A

Exercici 2

• Observeu la imatge B i comenteu quins avantatges i inconvenients origina la flexibilitat d’aquest objecte tant des del punt de vista funcional com des del punt de vista simbòlic.

Crec que un del sincombenients és que segueix ocupant el mateix espai que ocupava la calculadroa norma. També és posible que al dobregar-se es fagi malbe el teclat al cap d'un temps. Pot ser que es fagi malbé més ràpid.

Un avantatge potser és que és més fàcil de transportar i esteticament, pots triar el color que més t'agradi.

Exercici 3

• Projecteu un embalatge de cartó que pugui contenir un parell de botes d’esquí com el que s’observa en la imatge C, amb les mesures indicades. L’embalatge ha de portar la imatge gràfica de la marca, ha de tenir prou espai per a les característiques de les botes, com ara la talla, i ha de ser d’una forma que en permeti un bon emmagatzematge i que en faciliti el transport.

En aquesta imatge, tot i que no és veu bé per que és un full escanejat del bloc de dibuix, hi ha representada la caixa on hi haurien les botes d'esquí.

Sbent les mides de la bota, he decidit fer la caixa uns centimetres més gran que el contingut per a que hi capiga be.

A dins de la caixa hi anirien les botes posades en sentit contrari i una mica sobreposades l'una de l'altre. Les envoltaria un paper fi per a protegirles.

El sistema d'obertura i tancapmetn de la caixa
consistiria en que un dels costats sigui com una porta amb un plec cap a dins de la caixa. I, amb un forat allargat i prim, aquest plec quedaria conectat amb un altre que sortiria de la resta de la caixa.

El material seria d'un cartró dur i resistent.

Per a transportar la caixa ens serviriem d'una nansa que sortiria d'un dels costats. Aquesta nansa seia d'un plàstic dur i resistent peró amb un tacte fi i els dits de la mà marcats per a que sigui més comode i no fagi mal. Aquesta nansa estaria subjectada al cartró.

En els laterals hi hauria la imatge gràfica de la marca.

OPCIÓ B

Exercici 2

• Expliqueu quins són els canvis i els atributs gràfics i sígnics de la nova identitat de l’empresa respecte de l’anterior.

Els principals canvis estan en el color i la tipografia. En el primer, el logotip era més simple i blau. Amés era com una figura cuadrada.

En el nom de la marca (també de color blau), la primera lletra era la mateixa S que la del logotip. Era una mica més rigid que l'actual.

El logotip actual té més formes arrodonides, és vermell i per tant cidarà més l'atenció als consumidors. La S és platejada i esa encuadrada de vermell.

La tipografia de la paraula ha canviat més i la lletra principal no és el logotip.

Exercici 3

• Projecteu una persiana, una cortina o un tendal que protegeixi del sol el balcó que es mostra en la imatge E i del qual s’indiquen les mesures. Feu una proposta que sigui coherent estèticament amb la resta de l’habitatge. Indiqueu-ne els possibles ancoratges i el lloc on es podria posar.

Per poder pujar i baixar la persiana, utilitzaria un sistema de botons o de comandament a distància que permetes, sense esforç, el moviment d'aquesta.

Si s'utilitzesin botons, serien com interruptors de llum.

Pel que fa al material de la persiana, faria servir un material opac, de manera que la llum passes peró no incidis frontalment.

El material hauria de ser flexible i resistent a la pluja i d'altres factors ambientals.

Amb l'estil de la casa quedaria bé que fos opac i blanc.

Podriem posar una mica de sostre sobre la finestra, on hi aniria la persiana enrrotllada i també serviria de protecció al mecanisme que la moura. Això seria d'acer inoxidable per a que quedes bé amb l'estética de la casa.

otografies d'objectes en moviment amb diferents velocitats d'obturació

fotografies amb el mateix punta de vista amb quatre distàncies focals diferents

fotografies amb el mateix enquadrament però amb tres diafragmes diferents

Anna Maria Maiolino

Aquesta exposició, que es fa a la Fundació Antoni Tàpies de Barcelona i que dura del 14 d’octubre de 2010 – 16 de gener de 2011 i fa un recorregut pel treball de l’artista brasilera d’origen italià Anna Maria Maiolino, prenent com a eix articulador els seus dibuixos, però incloent-hi també algunes de les seves fotografies, pel·lícules, escultures i instal·lacions. L’exposició constitueix la primera mostra retrospectiva de l’artista en l’àmbit europeu.
El complex treball d’Anna Maria Maiolino s’ha desenvolupat a través d’una gran varietat de mitjans: poesia, xilografia, fotografia, pel·lícula, acció, escultura, instal· lació i, de manera permanent, el dibuix.
En el treball de Maiolino trobem molts temes que s’entrecreuen a través dels diferents motius que empra, com ara el gest quotidià, la pulsió de vida, el menjar, allò abjecte, la fusió amb l’altre, el cos social, la topologia afectiva, el cos com a lloc de reinvenció de l’existència, la diferència i la repetició, la construcció de la subjectivitat, l’antropofàgia, la subjectivitat relacional, etcètera.

Mariscal a La Pedrera

El Divendres passat vam anar a La Pedrera a veure una exposició de Mariscal.
L'exposicó consistia en un recorregut en el que es veien un recull d'obres, logotips, cartells, portades de revista, ... que l'autor va fer.

L'exposició es va inaugurar el 29 de Setembre i estarà fins al 30 de Gener. Aquesta ha servit per a coneixer l'artista Mariscal (nascut a Valencia pero habitant a Barcelona) i les seves obres i estudis fets durant casi 40 anys.

És intensa perque hi ha molt contingut pero es divertida. És propera al públic perque pots passar per sota, pels costats, pel mig i no esta en una vitrina. L'exposició també serveix per a entendre millor el proces del disseny i mostra l'evolució de l'artista durant els anys.
El recorregut va començar en un bosc de dibuixos on s'ens va explicar l'origèn del seu cognom i en els dibuixos hi podiem veure les diferents icones que ha creat. Seguidament vam passar a una sala on hi havien unes vitrines amb fotografies i comics on hi apareixien els personatges que va crear, el señor caballito i els garriris, que, els segons, també tenen una historia: són fruit d'una infidelitat de la Minie de Disney.
A la mateixa sala hi ha unes tipografies gegants que fan una porta per a passar-hi per sota. Tenen diferents tipus de font, tamany i colors o estampats.
Al costat hi ha tota una taula envidrada en la que hi ha les tipografies que ha fet, tots els trevalls que ha anat fent de disseny, encarrecs per a logotips d'empreses, ajuntaments... Dels cuals hi ha el de Bancaja, El zoo de Barcelona o l'escut de l'ajuntament de gavà. També va fer plats per a un restaurant. Al devant hi havia una cortina feta de revistes en les que ha col·laborat fent la portada i de bosses de botigues de tots tipus lligats en fils de ferro fent una reixa. Devant d'aquesta cortina de rebistes hi ha una paret de cartells dissenyats per ell sobre concursos, festes i d'altres events. Més endavant hi ha un muntatge en el que hi ha un taburet i una taula fetes per ell i un cuadre també fet per ell on hi surten. Representa una festa.

Passant cap a una altra part de l'exposicio separada per un bosc (igual que l'inicial de dibuixos) de cortines amb estampats dissenyats també per ell hi ha uns maniquis amb bestists fets de teles amb estampats fets per ell. devant hi ha diverses obres on hi surten els seus personatges i sobretot l'emblematic Cobi de les olimpiades de Barcelona del 1992 per al qual hi ha una bitrina dedicada. Més endavant hi ha un cuadre que recorda al de Guernica i el personatge que hi surt és una altra creació seva, el Twipsy. Devant hi ha diversos objectes dissenyats per ell com una linea de cadires infantils dedicades amb el nom d'una de les seves filles i unes columnes fetes de peçes de plastic i de colors que es poden muntar de diferents maneres i com a estanteria.

La part que es mostra més endavant ensenya un cuadre fet per ell del rei d'Espanya envoltat d'animals i descalç a la platja de Mallorca. Darrere hi ha una secció de poesies visuals dedicada als Garriris on hi ha uns muntatges de maquetes de paper de diferents llocs (un autocinema, un cotche, un camp,...) i tenen videos interactius.

Finalment s'arriba a una secció on hi ha exposada la pel·licula que esta fent juntament amb Fernando Trueva: Chico & Rita. I despres hi ha un bosc dedicat a la seva altra filla on hi ha un xalet.

En general ha sigut la millor expossició que he vist en aquest batxillerat. M'ha agradat molt les coses que ha fet aquest home i com trevalla. L'exposició esta molt ben muntada i no es fa pesada.

Definitiu

Aquest és el cartell definitiu que he presentat al nou9.
És un fotomuntatge. Consisteix en una pinya tenyida de daurat i a sota d'una bombeta.
El fons era lletg i vaig retocar la foto de manera que sembles com un arbre de nadal amb una llum asobre i el fons negre.
No tracta cap tema en concret, nomes vol representar un arbre de nadal.
No hi ha tipografia.

Cartell del nou 9

El meu cartell consisteix en una foto d'una pinya del bosc tenyida de daurat.

He fet varies fotografies pero encara no he triat la que sera el cartell tot i que ja n'he seleccionat les posibles.

Encara n'hi ha una que he de retocar.

Vacca

L'exposició es diu: Vacca. Entre la destresa i el desastre.

L'artista es Vicens Vacca Viaplana.

L'exposició era d'una sola peça i em va agradar ja que era una sala buida i amb poca llum, al centre hi havia la peça il·luminada per un focus de llum tenuè.

Consistia en un marc de fusta daurat penjat del sostre i d'ell en penjaven radiocassets i radios,

cadascun amb diferents sons o músiques que s'anaven superposant uns amb els altres.

Nom: Vincenzo Succo Marconi.

Tres transistors modificats,

tres repoductors CD, fusta, cable, ferro.

Museu de Granollers.

L'autor també ha públicat un llibre:
http://www.vacca.cc/web%20vacca.cc/Llibre_V+cc+_cat.pdf

Les portades de dues revistes

Revista 1: Elle

• Capçalera: Hi ha el títol de la revista:''Elle''. A dalt a l'esquerra en vertical i dins de la lletra E hi ha la web de la revista. A la dreta, a sota de la ultima E hi ha el mes de creació, el preu (d'Espanya i les Canàries) i el numero d'edició.
• Tipografia dels titulars: La tipografia del títol es geomètrica, blanca i mostra serietat, els altres titulars, són lletres amb linies rectes i també estan en blanc i són series, menys un dels titulars que esta a sota de tot on les lletres semblen fetes amb un retolador gruixut i no són series.
• Ordenació del text: El text esta ordenat de dalt a baix, i a banda i banda de la revista ja que aixi queda un buit al mig per a veure la model. El text esta prioritzat de mes important a menys: el mes important esta a dalt de tot i a baix de tot de la revista m'entres que els titulars que apareixeran més endavant dins de la revista estan de dreta a esquerra.
• Ordenació de les imatges, altres elements formals i els colors en la portada: L'imatge de fons es la d'una model amb una vestit vermell en un fons gris fosc. Això fa que les lletres blanques destaquin encara més en aquest fons fosc.
• Ordre de lectura que s'ha donat a la pàgina: Es comença per el títol i es baixa fins al final de la revista llegint un altre titular gran, desprès es passa de dreta a esquerra llegint els titulars secundaris.
• Elements que destaquen: Les lletres i el vestit vermell de la noia.

Revista 2:Micasa

• Capçalera: A la capçalera hi ha el títol que és: ''micasa'', a dalt posa ideas y más ideas i al costat en petit el codig de barres. A sota del titol hi ha (a la dreta) l'any el numero i el preu de la revista i (a l'esquerra) la web.
• Tipografia dels titulars: La tipologia del títol és vermella i la forma de les lletres és arrodonida i transmet classe. Els altres titulars són blaus, negres i verds, amb diferents tipus de lletres, unes series i d'altres divertides.
• Ordenació del text: El text esta ordenat de dalt a baix i el que crida més l'atenció es el títol i un títol mes petit que esta al final de la revista. Els títols encara més petits no criden tant l'atenció i estan situats de dreta a esquerra deixant un forat per a que es vegi l'imatge de fons.
• Ordenació de les imatges, altres elements formals i els colors de la portada: L'imatge que hi ha de fons és d'una casa, concretament una habitació: el menjador. te colors molt clars i les lletres del text que son de colors mes vistosos destaquen sobre l'imatge.
• Ordre de lectura que s'ha donat a la pàgina: s'ha de llegir de dalt a baix i de dreta a esquerra.
• Elements que destaquen: El color de les lletres.

Ai Wei Wei

Ai Wei Wei , (nascut a Pequín al 1957) es un artista xinès, conservador, dissenyador arquitectònic, comentarista social, i activista.

Va estudiar dos anys al institut cinematogràfic desprès de estar amb la seva família a Xinjiang.

Va estudiar i treballar a Nova York fent art d'actuació i creant art conceptual des de 1981 i 1993.
El 1993 Ai torna Pequín per que el seu pare ( poeta anomenat Ai Qing) esta malalt.

Wei Wei ha desafiat tradicionalment a l'autoritat i ha trastocat el significat dels objectes i el seu us per a desmuntar les ordres establertes i les tradicions.

Ai l'únic que vol aconseguir des de sempre es manifestar la llibertat d'expressió i poder donar la seva opinió sobre la societat xinesa i la seva política i expressar-ho amb l'art que en el seu país no hi ha i sap que es pot jugar anar a la presó, però ell diu que parlara tot el que pugui abans de que el tanquin.

La seva fama arquitectònica el va portar a col·laborar en la construccuió de l'estadi dels jocs olímpics.

La seva ultima obra:

Llavors de gira-sol: consisteix en cent milions de pipes de gira-sol pintades a mà i elaborades amb porcellana distribuïdes pel terra de la sala de turbines de la Tate Modern de Londres.

Aquesta exposició ja no podrà ser trepitjada pel visitants ja que la pols que aixeca en passar per sobre és tòxica.

Blow up

COMENTARI ESCRIT SOBRE LA PEL.LÍCULA



1. Quina diríeu que és la temàtica o temàtiques que tracta la pel·lícula?


Crec que la tematica principal d'aquesta pel·licula es que veiem el que volem veure i creiem el que volem creure.



2. Escull un personatge i fes una explicació de com ha estat caracteritzat. Digues com es comporta, com el veiem com a persona a través del seu físic, de la seva forma d'actuar, dels seus actes, de com parla. Explica quin paper té en la història. Observa si la seva manera d'actuar o pensar canvia al llarg de la pel·lícula. Quin paper creus que juga en la pel.lícula? Què creus que se'ns explica a través d'aquest personatge? També pensa si el podem relacionar amb algun altre personatge de ficció que coneguis o amb algun tipus de persones reals.


El protagonista és una persona famosa i es mostra superior a tot i cregut. Es mostra decidit i fa les coses molt ràpid, sense questionar-se avans si les a de fer d'una manera o d'una altra.


L seva manera de pensar canvia durant la pel·licula en el moment en que descobreix el crim i vol que algú el cregui. Nó li fan cas i jo crec que intenta desesperada ment aconseguir més fama descobrint el crim.


En la pel·licula juga el paper de protagonista i através d'ell se'ns intenta explicar la tematica de la pel·licula (creiem i veiem el que volem creure i veure).



3. En altres unitats hem parlat de les estructures argumentals i del muntatge de les pel·lícules, de l'organitzaciódel temps i de l'espai. Què destacaries de l'estructura de Code Inconnu i del muntatge d'aquesta pel·lícula? Què et sorprèn? Què t'interessa d'aquest aspecte? Per què creus que el director ha optat per explicar-nos allò que succeeix d'aquesta manera?







4. Què destacaries de com es treballa amb la càmera, de com aquesta ens mostra les coses?


Crec que estan molt be el canvi de plans i que en tot moment aclaren les imatges del que passa i queda tot entes.



5.Què podem dir de la banda sonora de la pel·lícula? És important la música? Són importants els sorolls?
No te gaire música acompañant els fets. Nomès en algún moment i trobo que és innecessaria en akell moment la música. Pertant la banda sonora és pobre. En quant als sorolls trobo que són més importants que la música en aquesta pel·licula.






6. Tria dues o tres seqüències de la pel·lícula que t'hagin semblat interessants i explica allò que pensis sobre elles.
La sequència que m'ha semblat més important de totes és l'ultima en la que arriben uns mimics al parc i juguen a tennis. En el moment en el que li demanin que els-hi torni la pilota al protagonista es cuan es veu si voldra decidir si creu en el que estan fent i veu la pil·lota per passalsi.





7. Al llarg de la pel·lícula apareixen referències a d'altres mitjans artístics, d'altres formes d'expressió i representació de la realitat: hi apareixen fotografies, rodatges de pel·lícules, assaigs de teatre i també hi apareix la música. Per què diries que Haneke intercala tots aquests elements i els fa sortir a diferents escenes de la pel·lícula?





8. Què penseu de l'inici i l'acabament de la pel·lícula? I del títol?

Acava i comença amb el conjunt de mimics.

9. Creus encertada la manera com Haneke ens explica una part d'allò que succeeix contemporàniament en una gran ciutat com París?

10. Comenta també altres aspectes que t'hagin semblat interessants, o també aquells que consideris negatius.

M'ha semblat una pel·licula força extraña ja que el protagonista es comporta d'una manera molt mpulsiva i mai saps que fara. Trobo interessant la manera en com fa real la ssituació a l'hra ja que en la ealitat no esterioritzem tan el que pensem i tambe son realistes els moments en que es queda callat pensant el que fara. També es extranya la manera de reaccionar dels altes actors.

Logotip arts bellera

A quest logotip està fet a mà i cuan l'he passat al photoshop per a retocar-lo, i l'he guardat en el tamañ 10x10 s'ha quedat estret.

En color:

En blanc i negre:

Fonaments de Disseny (2n Batx)

Opinió personal.

Totes coincidim en el mateix, estem ilusionadissimes d'haver fe aquest projecte.
Totes pensem que tant esforç ha valgut la pena. Totes les opinions han sigut molt positives.