Visita a l'Editoral Nova Era

En aquesta sortida vam anar a veure tot el proces de creació d'un llibre artístic passant per la sala on dissenyaven per ordinador, la impremta i l'nquadernació.
Amés ens van ensenyar productes que ells havien fet amb una qualitat perfecte gràcies a un nou sistema que consisteix en una puntets de tinta molt petits. Els varem poder veure amb una lupa.
També vam veure una mica com seria l'organigrama d'una editorial, tota la tecnologia i els espais que és necessiten i vam poder preguntar quin tipus d'estudis s'havien de cursar per a poder fer un treball com aquest.

Prova de la selectivitat d'audiovisuals

CULTURA AUDIOVISUAL

OPCIÓ B

Observeu atentament la fotografia següent, obra de JuanRulfo, i responeu als apartats 2.1 i 2.2.

2.1. Analitzeu la imatge considerant els aspectes següents:

- composició;

-simplicitats i complicitat;

-plans;

-angle;

-tesxtura;

-il·luminació.

És una composició naturalista ja que l'autor no ha fet cap modicicació en quant a paisatge, només ha treballat l'enquadrament per a que el pes de la imatge, el punt que ens cridi més l'atenció, estigui centrat. El punt de fuga es troba al cel i al mur, que ens dona sensació de profunditat. De plans, només n'hi ha un i és horitzontal per a que l'espectador miri la imatge d'esquerra a dreta. L'angle és recte tot i que l'alçada del fotógraf no es correspon amb la del mur. Textures que hi trovariem serien el cel i la terra, netes i sense cap tipus de forma que ens cridi l'atenció, per a que ens fixem en la textura del mur, que el fa semblar homogeni amb les totxanes totes iguals. La llum és natural i s'ha fotografiat en un moment del dia en que no hi feia ombra.

2.2. Expliqueu de manera detallada les eines i els procediments que pot haver utilitzat l'autor per a crear aquesta fotografia i justifiqueu el vostre raonament.

És una fotografia analogica en blanc i negre, sense cap modificació ni montatge.

És un paisatge natural, i no hi ha cap alteració ni retoc. Només el punt de vista amb el que el fotograf ha fet la foto.

Exercici 1

Responeu, de manera concisa, a les qüestions següents:

1.1. En fotografia digital és imprescindible tenir un bon coneixement de les utilitats i les característiques dels formats TIFF, JPG O JPEG i GIF. Expliqueu les característiques i la utilitat de cadascun d'aquests formats.

TIFF: aquestes sigles volen dir Tagger Image File Format, i fa referència a un format d'arxiu d'imatges amb etiquetes.

JPEG: aquestes sigles són les de Joint Photographic Experts Group. Aquest format està creat per a comprimir imatges fixes o que no es mouen, amb 24 bits de profunditat o en escala de grisos.

GIFF: de Graphics Interchange Format. És un format per a la compressió d'arxius d'imatge en moviment. Permet disminuirne el tamany i treballa els colors de la imatge.

1.2. Relacioneu cada objectiu fotogràfic amb l'efecte o característica corresponent:

A. Ull de peix 4. Deforma la imatge

B. Gran angular 3. Exagera la perspectiva

C. Objectiu normal 1. No deforma la perspectiva

D. Teleobjectiu 2. Redueix la profunditat del camp

1.3. Quines utilitats té enregistrar una imatge amb una càmera digital de baixa resolució, o guarda´-la amb un sistema de compressió amb pèrdua? Raoneu la resposta.

OPCIÓ A

Els fotogrames següents pertanyen a la pel·lícula Casablanca, de Michael Curtiz (1941). Observeú-los atentament i responeu als apartats 2.1, 2.2 i 2.3.

2.1. Indiqueu a quin tipus de pla corresponen cadascun dels dos fotogrames i, prenent com a referència el fotograma 2, dibuixeu els tipus de pla següents: Primer pla i pla de detall.

Fotograma 1: Pla mitja curt o primer pla.

Fotograma 2: Pla general curt o pla de conjunt.

Primer pla i pla de detall:

2.2. La pel·licula Casablanca no segueix un ordre cronològic estricte; en un moment determinat, el protagonista recorda una antiga relació romàntica. Identifiqueu el recurs del llenguatge audiovisual que es fa servir en aquest tipus de construcció narrativa i expliqueu els efectes visuals que s'hi poden aplicar.

Un efecte que se sol utilitzar és posar de cop la pantalla en blanc i que va tornant a la imatge que es recorda. Un altre seria posar el record, que es veu, en blanc i negre. Tmbé en algunes pel·lícules se sol posar una bafarada que surt del cap del personatge que recorda. A part d'aquests efectes visuals també n'hi ha de sonors: la veu dels personatges que parlen en el record ressona.

2.3. En el moment de l'estrena, Casablanca va ser concebuda fonamentalment com una pel·lícula de propaganda a favor de la intervenció dels Estats Units a la Segona Guerra Mundial, però amb el pas dels anys el film ha acabat sent considerat una obra mestra del gènere romàntic. Definiu el concepte cènere cinematogràfic i anomeneu i descriviu, com a mínim, cinc gèneres cinematogràfics.

És el tema general de la pel·lícula que serveix per a la seva classificació.

Cinc gèneres:

-Drama: en ella s'hi desenvolupa un conflicte entre dues persones o entre una persona i el sue entorn.

-Comèdia: la seva intencií és provocar riure o entretenir a l'espectador.

-Musical: L'història que s'hi desenvolupa sol ser un diàleg cantat i amb coreografia per part dels personatges.

-Fantàstic: el seu contingut és fantasios.

-Dibuixos animats: el seu contingut sol anar a menors i és còmic.

OPCIÓ B

Observeu atentament la imatge següent:

2.1. Prenent com a refèrencia aquesta imatge, definiu i dibuixeu els tipus de pla següents: Pla picat, pla contrapicat i contraplà.

Expliqueu quin ús narratiu tenen habitaualment aquests plans.

Pla picat: és quen la camera està mirant l'escena des d'un punt alt. Seria el que veuia un espectador que es trova a les grades més allunyades i alçades del camp.

Pla contrapicat: la camera enregistra de baix a dalt. El que veu el futbolista des de la seva posició mirant cap a les grades.

Contraplà: és el que es veuria des del punt contrari on està la camera. El que veu el porter.

2.2. Especifiqueu i descriviu, com a mínim, tres tipus de transició de plans que es fan servir en el llenguatge televisiu.

Un d'ells seria per tall: instantaneament es canvia d'una imatge a una d'altre; l'altre és per fosa: la imatge en fon en negre o blanc (fade in, fade out), i per últim per encadenat: consisteix en la superposició de capes o a una imatge previa que es va superposant a la segona mentre que aquesta va desapareguent.

2.3. En la realització televisiva es pot cometre un error anomentat salt d¡eix. Definiu aquest concepte i , prenent com a rèferencia la inatge, dibuixeu una seqüència de quatre plans televisius en els quals es reflecteixi aquest error.

El salt d'eix és un efecte òptic que es dona quan és creuen els eixos d'acció i es crea una perspectiva falsa en la continuïtat dels plans correlatius.

Premis Delta

Desprès de veure els curts, vam anar al Palau Robert, a veure una exposició dels Premis Delta, on hi havia objectes dissenyats entre el 1960 i el 2010.
En aquesta exposició vam poder veure 50 anys de dissenys en el nostre país, que ara ens semblen objectes vells o típics i que, jo, no em podia imaginar que haguessin estat premiats algun cop.

Ressenya de tres objectes:

Pinces de gel:
1964 Delta d'Or
André Ricard
Arce, Mobles 114

Té un disseny molt senzill i pràctic perquè tothom les pugui fer servir, esta basada en una forma ovalada i una peça rectangle travessa per poder fer pressió. Les pinces de gel han de ser fàcils de fer servir.
Els dissenyador va escollir el plàstic com a material per formalitzar les seves pinces per al gel, ja que els plàstics de bona qualitat ofereixen més possibilitats. Va donar forma a unes pinces que podien agafar els glaçons prement els costats de les barres de plàstic amb dos dits.

Aquestes pinces comparades amb unes de depilar les celles són molt diferents.

Aquestes estan fetes de plàstic ja queamb el gel no es rovellaran ni es faran malbé. En canvi les de depilar les celles són de ferro ja que és un material dur i va bé per a arrencar els pels.

La forma tabé és tiferent i enen un diferent ús ja que aquestes estan destinades a un ús per a l'estética i han de ser presises i petites, fàcils de manejar. En canvi les altres són per a agafar objectes més grans.
Esteticament les pinces de gel són més simples ja que són un estri de cuina, en canvi les altres poden ser simples i d'un color o poden estar decorades ja que el seu us està destinat a la bellesa.

Pinces de celles Tweezerman. Disseny d'Agata Ruiz de la Prada.

Banc Neolineal:
2003 Delta de Plata

Miguel Milá

Santa & Cole

Quan vaig veure aquest banc em va fer gracia ja que jo mateixa els he pogut utilitzar al meu poble.

El banc està fet de metall, i està pintat.

El nom que ha rebut, Neolineal, és per la seva composició, ja que tot són linies rectes.

Són uns bancs simples a primera vista, sense cap complicació i còmodes.

N'hi ha d'individuals o de varies places.

Aquest banc és un disseny més modern que s'ha anat posant en els nous barris que s'han construit. Però sempre hi ha hagut un tipus de banc tipic.

Aquest banc pot trovarse a qualcevol lloc on ens vagi.

Crec que el nou disseny és més modern i bonic esteticament. En quant a comodiatat potser també n¡ofereix més el nau ja que el vell està fet d'unes barres de fusta primes i que a més, quan passa el temps s'acaben fent malbé. A part, un altre problema, és que els de fusta s'han d'anar pintant i barnissant per a que es conservi la fusta; en canvi el banc Neolineal no requereix aquest manteniment i segurament, a la llarga és menys costos.

Marquesina Pal·li-2:

1988 Delta de Plata

Josep Lluís Canosa, J. A. Martínez Lapeña, Elías Torres

CEMUSA, Ajuntament de Barcelona

Aquest objecte també em va cridar l'atenció ja que constantment el faig servir.

El disseny també sembla simple.

És una estructura de ferro amb vidres transparents i un sostre tapat.

En un costat hi ha una paret publicitaria.

A dins, hi ha un banc incorporat per a que la gent pugui seure mentre espera l'autobús.

Aquest disseny dons, està pensat per la comoditat de les persones, ja que els permet seure i estar a resguard de factors metereologics.

Actualment aquest disseny esta una mica més modificat.
Aquesta nova marquesina és una bona senyalització per a autobús, ja que pensa en la comoditat i el comfort de les persones i és més vistosa per a senyalitzar la parada.

Les parades que unicament tenen un cartell trovo que són tot el contrari. Són una mala senyalitzacio ja que el cartell sol ser petit i amés no disposen de cap comoditat ni resguard de la pluja o d'altres coses als usuaris del transport públic.

Trovo que la nova marquesina ha estat un gran avenç i amés cada co és modifica a millor.

Curt Ficcions

Aquesta setmana varem fer una sortida als cinemes Alexandra de Barcelona.
Varem veure uns curts del 14é festival curt ficcións.
Nosaltres vam veure els de la sesio matinal per a estudiants ¡ Ay qué pronto!, que dura 76 minuts.
Entre ells els millors per mi van ser:

La historia de siempre.
En aquest, el protagonista principal és l'home que fa veure que parla pel telefon amb la seva dona i despres de discutir per la seva separació intenta arreglar la relació. Els protagonistes secundaris són la resta pe persones del autobús que, al principi fan veure que no l'escolten pero al final acaven escoltant atentament tota la conversa fins al punt d'emocionar-se.
En iniciar el curt es fa com una petita presentació d'histories paraleles entre aquests, en que veiem com un noi i una noia es miren desde lluny o com una parella esta enfadada.
Finalment el protagonista mostra que no te cap telefón i explica que és actor i necesita diners.
Aquest final em va impactar ja que era inesperable i poc usual en la vida diaria.

Estar aquí.
És la historia d'una dona que torna amb la seva filla despres de passar un temps en una casa curanse de la seva drogoadicció. La nena és petita i se sent abandonada per la seva mare.
La mare intenta recuperar la seva filla i finalment ho aconsegueix.
Em va semblar molt emotiu, fins i tot em va emocionar tot i ser un curt que com el nom diu durava poc.

El mueble de las fotos.
Aquest curt és com un video personal que fa el mateix protagonista explicant la seva vida amb les fotografies que hi ha al moble de casa dels seus pares.
Explica com acosegueix fer apareixer la seva parella en la familia ja que els seus pares no accepten la seva homosexualitat, amb ironia.
Em va fer gracia i el vaig trovar molt curios.

Aquesta és la programacó que varem veure on hi ha la resta de curts.
http://www.curtficcions.org/programacion_matinales_2011.html

Els curts es podran veure del 11 al 17 de Març de 2011.

Tipografia

La tipografia és l'ofici que tracta el tema de les lletres, els números i símbols d'un text impres. Tracta els seu disseny, la seva forma, la seva mira i les relacions visuals que s'estableixen entre ells.
Aquest ofici es treballa des de fa segles i ha anat evolucionant amb les noves tecnologies.


Hi ha diversos tipus de tipografia:

• Microtipografia.


• Tipografia d'edició.


• Tipografia creativa.
  
  Aquestes són les tipogafies que jo he fet per a l'edició del treball de la Turbinegeneration:

En totes he intentat fer una sensació d'opresió o violencia jha que el tema del treball tracta sobre la llivertat o la opresió que et pot provocar una peça de roba.

Fer tipografies ha estat com un joc de tinta xina i aigua, amb pinzells grouixuts i prims i plomes.

Segona prova de la selectivitat

Exercici 1
— Descriviu els elements gràfics dels quals es compon normalment la senyalització.

La senyalització normalment es compon per icones com fletxes, imatges del que hi ha en el lloc, lletres... Tot ha de quedar clar.

— Expliqueu, segons el vostre parer, els avantatges i els inconvenients de caràcter
funcional i simbòlic de la senyalització d’aquesta imatge.

Incombenients: Les indicacions son al sostre i totes acumulades i poden provocar un embolic. Amés crec que si tinguessin color (un cada una) tot seria més facil. També seria millor que estiguiessina la paret i seria més fàcil de veure.
El lloc és una universitat i, per tant, la gent, amb el temps que passa allà ja saven de memória on és cada cosa.
Avantatges: Per als alumnes o profesors nous va bé.

OPCIÓ A

Exercici 2

• Observeu la imatge B i comenteu quins avantatges i inconvenients origina la flexibilitat d’aquest objecte tant des del punt de vista funcional com des del punt de vista simbòlic.

Crec que un del sincombenients és que segueix ocupant el mateix espai que ocupava la calculadroa norma. També és posible que al dobregar-se es fagi malbe el teclat al cap d'un temps. Pot ser que es fagi malbé més ràpid.

Un avantatge potser és que és més fàcil de transportar i esteticament, pots triar el color que més t'agradi.

Exercici 3

• Projecteu un embalatge de cartó que pugui contenir un parell de botes d’esquí com el que s’observa en la imatge C, amb les mesures indicades. L’embalatge ha de portar la imatge gràfica de la marca, ha de tenir prou espai per a les característiques de les botes, com ara la talla, i ha de ser d’una forma que en permeti un bon emmagatzematge i que en faciliti el transport.

En aquesta imatge, tot i que no és veu bé per que és un full escanejat del bloc de dibuix, hi ha representada la caixa on hi haurien les botes d'esquí.

Sbent les mides de la bota, he decidit fer la caixa uns centimetres més gran que el contingut per a que hi capiga be.

A dins de la caixa hi anirien les botes posades en sentit contrari i una mica sobreposades l'una de l'altre. Les envoltaria un paper fi per a protegirles.

El sistema d'obertura i tancapmetn de la caixa
consistiria en que un dels costats sigui com una porta amb un plec cap a dins de la caixa. I, amb un forat allargat i prim, aquest plec quedaria conectat amb un altre que sortiria de la resta de la caixa.

El material seria d'un cartró dur i resistent.

Per a transportar la caixa ens serviriem d'una nansa que sortiria d'un dels costats. Aquesta nansa seia d'un plàstic dur i resistent peró amb un tacte fi i els dits de la mà marcats per a que sigui més comode i no fagi mal. Aquesta nansa estaria subjectada al cartró.

En els laterals hi hauria la imatge gràfica de la marca.

OPCIÓ B

Exercici 2

• Expliqueu quins són els canvis i els atributs gràfics i sígnics de la nova identitat de l’empresa respecte de l’anterior.

Els principals canvis estan en el color i la tipografia. En el primer, el logotip era més simple i blau. Amés era com una figura cuadrada.

En el nom de la marca (també de color blau), la primera lletra era la mateixa S que la del logotip. Era una mica més rigid que l'actual.

El logotip actual té més formes arrodonides, és vermell i per tant cidarà més l'atenció als consumidors. La S és platejada i esa encuadrada de vermell.

La tipografia de la paraula ha canviat més i la lletra principal no és el logotip.

Exercici 3

• Projecteu una persiana, una cortina o un tendal que protegeixi del sol el balcó que es mostra en la imatge E i del qual s’indiquen les mesures. Feu una proposta que sigui coherent estèticament amb la resta de l’habitatge. Indiqueu-ne els possibles ancoratges i el lloc on es podria posar.

Per poder pujar i baixar la persiana, utilitzaria un sistema de botons o de comandament a distància que permetes, sense esforç, el moviment d'aquesta.

Si s'utilitzesin botons, serien com interruptors de llum.

Pel que fa al material de la persiana, faria servir un material opac, de manera que la llum passes peró no incidis frontalment.

El material hauria de ser flexible i resistent a la pluja i d'altres factors ambientals.

Amb l'estil de la casa quedaria bé que fos opac i blanc.

Podriem posar una mica de sostre sobre la finestra, on hi aniria la persiana enrrotllada i també serviria de protecció al mecanisme que la moura. Això seria d'acer inoxidable per a que quedes bé amb l'estética de la casa.

otografies d'objectes en moviment amb diferents velocitats d'obturació