otografies d'objectes en moviment amb diferents velocitats d'obturació

fotografies amb el mateix punta de vista amb quatre distàncies focals diferents

fotografies amb el mateix enquadrament però amb tres diafragmes diferents

Anna Maria Maiolino

Aquesta exposició, que es fa a la Fundació Antoni Tàpies de Barcelona i que dura del 14 d’octubre de 2010 – 16 de gener de 2011 i fa un recorregut pel treball de l’artista brasilera d’origen italià Anna Maria Maiolino, prenent com a eix articulador els seus dibuixos, però incloent-hi també algunes de les seves fotografies, pel·lícules, escultures i instal·lacions. L’exposició constitueix la primera mostra retrospectiva de l’artista en l’àmbit europeu.
El complex treball d’Anna Maria Maiolino s’ha desenvolupat a través d’una gran varietat de mitjans: poesia, xilografia, fotografia, pel·lícula, acció, escultura, instal· lació i, de manera permanent, el dibuix.
En el treball de Maiolino trobem molts temes que s’entrecreuen a través dels diferents motius que empra, com ara el gest quotidià, la pulsió de vida, el menjar, allò abjecte, la fusió amb l’altre, el cos social, la topologia afectiva, el cos com a lloc de reinvenció de l’existència, la diferència i la repetició, la construcció de la subjectivitat, l’antropofàgia, la subjectivitat relacional, etcètera.

Mariscal a La Pedrera

El Divendres passat vam anar a La Pedrera a veure una exposició de Mariscal.
L'exposicó consistia en un recorregut en el que es veien un recull d'obres, logotips, cartells, portades de revista, ... que l'autor va fer.

L'exposició es va inaugurar el 29 de Setembre i estarà fins al 30 de Gener. Aquesta ha servit per a coneixer l'artista Mariscal (nascut a Valencia pero habitant a Barcelona) i les seves obres i estudis fets durant casi 40 anys.

És intensa perque hi ha molt contingut pero es divertida. És propera al públic perque pots passar per sota, pels costats, pel mig i no esta en una vitrina. L'exposició també serveix per a entendre millor el proces del disseny i mostra l'evolució de l'artista durant els anys.
El recorregut va començar en un bosc de dibuixos on s'ens va explicar l'origèn del seu cognom i en els dibuixos hi podiem veure les diferents icones que ha creat. Seguidament vam passar a una sala on hi havien unes vitrines amb fotografies i comics on hi apareixien els personatges que va crear, el señor caballito i els garriris, que, els segons, també tenen una historia: són fruit d'una infidelitat de la Minie de Disney.
A la mateixa sala hi ha unes tipografies gegants que fan una porta per a passar-hi per sota. Tenen diferents tipus de font, tamany i colors o estampats.
Al costat hi ha tota una taula envidrada en la que hi ha les tipografies que ha fet, tots els trevalls que ha anat fent de disseny, encarrecs per a logotips d'empreses, ajuntaments... Dels cuals hi ha el de Bancaja, El zoo de Barcelona o l'escut de l'ajuntament de gavà. També va fer plats per a un restaurant. Al devant hi havia una cortina feta de revistes en les que ha col·laborat fent la portada i de bosses de botigues de tots tipus lligats en fils de ferro fent una reixa. Devant d'aquesta cortina de rebistes hi ha una paret de cartells dissenyats per ell sobre concursos, festes i d'altres events. Més endavant hi ha un muntatge en el que hi ha un taburet i una taula fetes per ell i un cuadre també fet per ell on hi surten. Representa una festa.

Passant cap a una altra part de l'exposicio separada per un bosc (igual que l'inicial de dibuixos) de cortines amb estampats dissenyats també per ell hi ha uns maniquis amb bestists fets de teles amb estampats fets per ell. devant hi ha diverses obres on hi surten els seus personatges i sobretot l'emblematic Cobi de les olimpiades de Barcelona del 1992 per al qual hi ha una bitrina dedicada. Més endavant hi ha un cuadre que recorda al de Guernica i el personatge que hi surt és una altra creació seva, el Twipsy. Devant hi ha diversos objectes dissenyats per ell com una linea de cadires infantils dedicades amb el nom d'una de les seves filles i unes columnes fetes de peçes de plastic i de colors que es poden muntar de diferents maneres i com a estanteria.

La part que es mostra més endavant ensenya un cuadre fet per ell del rei d'Espanya envoltat d'animals i descalç a la platja de Mallorca. Darrere hi ha una secció de poesies visuals dedicada als Garriris on hi ha uns muntatges de maquetes de paper de diferents llocs (un autocinema, un cotche, un camp,...) i tenen videos interactius.

Finalment s'arriba a una secció on hi ha exposada la pel·licula que esta fent juntament amb Fernando Trueva: Chico & Rita. I despres hi ha un bosc dedicat a la seva altra filla on hi ha un xalet.

En general ha sigut la millor expossició que he vist en aquest batxillerat. M'ha agradat molt les coses que ha fet aquest home i com trevalla. L'exposició esta molt ben muntada i no es fa pesada.

Definitiu

Aquest és el cartell definitiu que he presentat al nou9.
És un fotomuntatge. Consisteix en una pinya tenyida de daurat i a sota d'una bombeta.
El fons era lletg i vaig retocar la foto de manera que sembles com un arbre de nadal amb una llum asobre i el fons negre.
No tracta cap tema en concret, nomes vol representar un arbre de nadal.
No hi ha tipografia.

Cartell del nou 9

El meu cartell consisteix en una foto d'una pinya del bosc tenyida de daurat.

He fet varies fotografies pero encara no he triat la que sera el cartell tot i que ja n'he seleccionat les posibles.

Encara n'hi ha una que he de retocar.

Vacca

L'exposició es diu: Vacca. Entre la destresa i el desastre.

L'artista es Vicens Vacca Viaplana.

L'exposició era d'una sola peça i em va agradar ja que era una sala buida i amb poca llum, al centre hi havia la peça il·luminada per un focus de llum tenuè.

Consistia en un marc de fusta daurat penjat del sostre i d'ell en penjaven radiocassets i radios,

cadascun amb diferents sons o músiques que s'anaven superposant uns amb els altres.

Nom: Vincenzo Succo Marconi.

Tres transistors modificats,

tres repoductors CD, fusta, cable, ferro.

Museu de Granollers.

L'autor també ha públicat un llibre:
http://www.vacca.cc/web%20vacca.cc/Llibre_V+cc+_cat.pdf

Les portades de dues revistes

Revista 1: Elle

• Capçalera: Hi ha el títol de la revista:''Elle''. A dalt a l'esquerra en vertical i dins de la lletra E hi ha la web de la revista. A la dreta, a sota de la ultima E hi ha el mes de creació, el preu (d'Espanya i les Canàries) i el numero d'edició.
• Tipografia dels titulars: La tipografia del títol es geomètrica, blanca i mostra serietat, els altres titulars, són lletres amb linies rectes i també estan en blanc i són series, menys un dels titulars que esta a sota de tot on les lletres semblen fetes amb un retolador gruixut i no són series.
• Ordenació del text: El text esta ordenat de dalt a baix, i a banda i banda de la revista ja que aixi queda un buit al mig per a veure la model. El text esta prioritzat de mes important a menys: el mes important esta a dalt de tot i a baix de tot de la revista m'entres que els titulars que apareixeran més endavant dins de la revista estan de dreta a esquerra.
• Ordenació de les imatges, altres elements formals i els colors en la portada: L'imatge de fons es la d'una model amb una vestit vermell en un fons gris fosc. Això fa que les lletres blanques destaquin encara més en aquest fons fosc.
• Ordre de lectura que s'ha donat a la pàgina: Es comença per el títol i es baixa fins al final de la revista llegint un altre titular gran, desprès es passa de dreta a esquerra llegint els titulars secundaris.
• Elements que destaquen: Les lletres i el vestit vermell de la noia.

Revista 2:Micasa

• Capçalera: A la capçalera hi ha el títol que és: ''micasa'', a dalt posa ideas y más ideas i al costat en petit el codig de barres. A sota del titol hi ha (a la dreta) l'any el numero i el preu de la revista i (a l'esquerra) la web.
• Tipografia dels titulars: La tipologia del títol és vermella i la forma de les lletres és arrodonida i transmet classe. Els altres titulars són blaus, negres i verds, amb diferents tipus de lletres, unes series i d'altres divertides.
• Ordenació del text: El text esta ordenat de dalt a baix i el que crida més l'atenció es el títol i un títol mes petit que esta al final de la revista. Els títols encara més petits no criden tant l'atenció i estan situats de dreta a esquerra deixant un forat per a que es vegi l'imatge de fons.
• Ordenació de les imatges, altres elements formals i els colors de la portada: L'imatge que hi ha de fons és d'una casa, concretament una habitació: el menjador. te colors molt clars i les lletres del text que son de colors mes vistosos destaquen sobre l'imatge.
• Ordre de lectura que s'ha donat a la pàgina: s'ha de llegir de dalt a baix i de dreta a esquerra.
• Elements que destaquen: El color de les lletres.

Ai Wei Wei

Ai Wei Wei , (nascut a Pequín al 1957) es un artista xinès, conservador, dissenyador arquitectònic, comentarista social, i activista.

Va estudiar dos anys al institut cinematogràfic desprès de estar amb la seva família a Xinjiang.

Va estudiar i treballar a Nova York fent art d'actuació i creant art conceptual des de 1981 i 1993.
El 1993 Ai torna Pequín per que el seu pare ( poeta anomenat Ai Qing) esta malalt.

Wei Wei ha desafiat tradicionalment a l'autoritat i ha trastocat el significat dels objectes i el seu us per a desmuntar les ordres establertes i les tradicions.

Ai l'únic que vol aconseguir des de sempre es manifestar la llibertat d'expressió i poder donar la seva opinió sobre la societat xinesa i la seva política i expressar-ho amb l'art que en el seu país no hi ha i sap que es pot jugar anar a la presó, però ell diu que parlara tot el que pugui abans de que el tanquin.

La seva fama arquitectònica el va portar a col·laborar en la construccuió de l'estadi dels jocs olímpics.

La seva ultima obra:

Llavors de gira-sol: consisteix en cent milions de pipes de gira-sol pintades a mà i elaborades amb porcellana distribuïdes pel terra de la sala de turbines de la Tate Modern de Londres.

Aquesta exposició ja no podrà ser trepitjada pel visitants ja que la pols que aixeca en passar per sobre és tòxica.

Blow up

COMENTARI ESCRIT SOBRE LA PEL.LÍCULA



1. Quina diríeu que és la temàtica o temàtiques que tracta la pel·lícula?


Crec que la tematica principal d'aquesta pel·licula es que veiem el que volem veure i creiem el que volem creure.



2. Escull un personatge i fes una explicació de com ha estat caracteritzat. Digues com es comporta, com el veiem com a persona a través del seu físic, de la seva forma d'actuar, dels seus actes, de com parla. Explica quin paper té en la història. Observa si la seva manera d'actuar o pensar canvia al llarg de la pel·lícula. Quin paper creus que juga en la pel.lícula? Què creus que se'ns explica a través d'aquest personatge? També pensa si el podem relacionar amb algun altre personatge de ficció que coneguis o amb algun tipus de persones reals.


El protagonista és una persona famosa i es mostra superior a tot i cregut. Es mostra decidit i fa les coses molt ràpid, sense questionar-se avans si les a de fer d'una manera o d'una altra.


L seva manera de pensar canvia durant la pel·licula en el moment en que descobreix el crim i vol que algú el cregui. Nó li fan cas i jo crec que intenta desesperada ment aconseguir més fama descobrint el crim.


En la pel·licula juga el paper de protagonista i através d'ell se'ns intenta explicar la tematica de la pel·licula (creiem i veiem el que volem creure i veure).



3. En altres unitats hem parlat de les estructures argumentals i del muntatge de les pel·lícules, de l'organitzaciódel temps i de l'espai. Què destacaries de l'estructura de Code Inconnu i del muntatge d'aquesta pel·lícula? Què et sorprèn? Què t'interessa d'aquest aspecte? Per què creus que el director ha optat per explicar-nos allò que succeeix d'aquesta manera?







4. Què destacaries de com es treballa amb la càmera, de com aquesta ens mostra les coses?


Crec que estan molt be el canvi de plans i que en tot moment aclaren les imatges del que passa i queda tot entes.



5.Què podem dir de la banda sonora de la pel·lícula? És important la música? Són importants els sorolls?
No te gaire música acompañant els fets. Nomès en algún moment i trobo que és innecessaria en akell moment la música. Pertant la banda sonora és pobre. En quant als sorolls trobo que són més importants que la música en aquesta pel·licula.






6. Tria dues o tres seqüències de la pel·lícula que t'hagin semblat interessants i explica allò que pensis sobre elles.
La sequència que m'ha semblat més important de totes és l'ultima en la que arriben uns mimics al parc i juguen a tennis. En el moment en el que li demanin que els-hi torni la pilota al protagonista es cuan es veu si voldra decidir si creu en el que estan fent i veu la pil·lota per passalsi.





7. Al llarg de la pel·lícula apareixen referències a d'altres mitjans artístics, d'altres formes d'expressió i representació de la realitat: hi apareixen fotografies, rodatges de pel·lícules, assaigs de teatre i també hi apareix la música. Per què diries que Haneke intercala tots aquests elements i els fa sortir a diferents escenes de la pel·lícula?





8. Què penseu de l'inici i l'acabament de la pel·lícula? I del títol?

Acava i comença amb el conjunt de mimics.

9. Creus encertada la manera com Haneke ens explica una part d'allò que succeeix contemporàniament en una gran ciutat com París?

10. Comenta també altres aspectes que t'hagin semblat interessants, o també aquells que consideris negatius.

M'ha semblat una pel·licula força extraña ja que el protagonista es comporta d'una manera molt mpulsiva i mai saps que fara. Trobo interessant la manera en com fa real la ssituació a l'hra ja que en la ealitat no esterioritzem tan el que pensem i tambe son realistes els moments en que es queda callat pensant el que fara. També es extranya la manera de reaccionar dels altes actors.

Logotip arts bellera

A quest logotip està fet a mà i cuan l'he passat al photoshop per a retocar-lo, i l'he guardat en el tamañ 10x10 s'ha quedat estret.

En color:

En blanc i negre:

Fonaments de Disseny (2n Batx)

Opinió personal.

Totes coincidim en el mateix, estem ilusionadissimes d'haver fe aquest projecte.
Totes pensem que tant esforç ha valgut la pena. Totes les opinions han sigut molt positives.

Capítol 4: Desenvolupament del projecte 3

esperant, esperant, esperant, esperant, esperant, esperant, esperant, esperant, esperant

Tothom ens ha donat moltes idees... Però què fem?! Res...

Al final ens decidim, un so per a la sala seria molt original.
Parlem amb el Marco i decidim gravar sons engoixants amb instruments que unes components del grup toquen.
Al dia següent totes decidides anem a gravar sons, es molt divertit ja que no ho havíem fet mai. Queda força be però desprès d'uns dies... Què ha passat amb el nostre so?! El sentim a la sala gran!
Pensàvem que era per a la nostra i anem a preguntar-ho a les professores i ens diuen que n'hem de gravar un altre.
Ens enfadem, ens estressem... quan pensàvem que ja teníem algo veiem que no tenim res.
Canviem de tema i decidim pensar que projectarem en l'habitació.
L'estop motion que hem de repetir. Pensem en com el podem fer, decidim que serà una noia ajupida a terra i lligada amb roba, simbolitzarà l'empresonament d ela roba.

S'acava el temps i l'únic que tenim en aquella sala són idees.

Capítol 2: Desenvolupament del projecte 1

Està quedant genial, tots els projectes avancen :) ...

per què punyetes el nostre no?

estrès, estrès, estrès, estrès, estrès, estrès, estrès, estrès, estrès, estrès, estrès, estrès, estrès, estrès, estrès, estrès, estrès, estrès, estrès, estrès, estrès, estrès, estrès, estrès, estrès, estrès...

hauriem de tenir alguna cosa... però no. Necesitem material...
TONI VEN PACÀ

- Necessitàvem focos petits, roba negra i cartró ploma de moment.

Merda, no hi han focos, ni roba, ni res. Merdaaaa merda merda..


estrès, estrès, estrès, estrès, estrès, estrès, estrès, estrès, estrès, estrès, estrès, estrès, estrès, estrès, estrès, estrès, estrès, estrès, estrès, estrès...


Anem a calmar-nos... Al bar de la Troca, a ofegar les penes amb cocacola.

PLANETA BELLERA, capítol 1: Inici de l'experiència

Roba? Com que roba? això és una tonteria com una catedral...

Escric paraules que m'inspira la roba al bloc de tècniques, encara no en tinc ni punyetera idea del perquè... mira tú, elles sabràn el que es fan, jo només compleixo.

Que no s'acaba la cosa aquesta de la roba? Ja dura massa..
idees, possibles projectes i molt desconcert.

-No sabiem que això no era res més que el començament.

Ens citen a l'espai d'arts, una exposició? Farem una exposició sobre la roba?

-Algunes de les nostres idees comparteixen una mateixa idea en comú, aixi que es decideix formar un grup de treball format per: Anna Albaladejo, Mercè Canet, Berta Solé i Irene Ferioli.
El resultat: Roba que empresona.

-Les idees de cadascuna de nosaltres eren diferents, però compartien una idea principal:
Quan la roba, en canvi de ser un element distintiu i lliure, serveix per unificar-nos, anul.larnos, degradar-nos, humiliarnos i, en definitiva EMPRESONAR-NOS.

Molt bé, tenim la idea clara...
i ara què?

L'unic que tenim clar és que volem la sala petita per aconseguir transmetre una sensació de presor, volem que l'espectador se senti agobiat i que pateixi.. muahahha!!

Perfecte! L'hem aconseguida.. ens fusionem amb un altre projecte: Priggionero.

estrés, estrés, estrés, estrés, estrés, estrés, estrés, estrés, estrés, estrés, estrés, estrés

Les idees no arriben a cuallar, després de deliberar, els grups tornen a separar-se.. sense mals rollos :) cada pájaro a su nido, i el nostre niu és una sala fosca, buida i freda.

Turbinegeneration

Al principi la idea de perdre classes no em va agradar perquè no vaig entendre be per a que ens serviria fer aquesta exposició. Ara estic satisfeta ja que haver-me estressat i haver patiti ha valgut la pena.
La llàstima es que la meva exposició va estar acavada l'ultim divendres i no es va poder mostrar tant com les altres.
El que m'ha agradat d'aquesta experiencia es veure que al principi tot estava molt poc clar i ho vam passar molt malament perquè no teníem materials, el temps sens tirava assobre i avancàvem molt a poc a poc, fins i tot hi havia dies que no feiem res per l'estres. A part d'aixo, el nostre grup es va ajuntar amb un altre i vam començar a pensar-lo peró després es va tornar a separar i vam començar de nou. Ens agoviava veure que la gent de la sala gran ja ho tenia tot enllestit ràpidament i nosaltres no teníem més que l'explicació penjada.
Vam fer molts canvis a la idea principal de com decorariem la sala fins a quedar-nos amb una de simple i que no seria tan recarregada per poder transmetre les sensacions que volíem aconseguir. Ens vam posar les piles i a l'ultima setmana vam repetir el stop motion, vam fer el vídeo i vam gravar els sons amb l'ajuda del tècnic de so.
Tot aixo ens va portar menys temps del que vam perdre les primeres setmanes. En dod dies ho vam fer tot.
Crec que aquest projecte també a ajudat a que entre nosaltres ens comuniquesim més perquè devegades demanavem ajuda a altres grups i compartiem opinions.

En general a estat una bona experiència.

Sortida Caixa Forum

Aquesta sortida hem va agradar molt.

Primera exposició: Objectes desclassificats (col·lecció d'art contemporani).

Aquesta exposició tractava diferents autors de fora i dintre d'Espanya.

Les obres eren inusuals i eren molt originals i cadascuna et donava a entendre una idea diferent.

Les obres que més hem van cridar l'atenció o em van agradar:

Sophie Cale (paris 1953): L'hotel. Habitació 24 i 43. (Fotografies en blanc i negre i color).

L'obre tractava en un seguit de fotos i un diari de la autora que expliquen i ensenyen les intimitats d'unes persones a les quals seguia per tot arreu o entrava d'amagat en les seves habitacions de l'hotel.

Christian Boltanski (París 1944): Arxius de l'any 1987 del diari 'El Caso'. (Fotografies en blanc i negre).

La seva obra és una sala tancada i fosca plena de fotografies d'assasins i d'assasinats en el passat. Tot són histories reals. Ha intentat transmetre l'angoixa que van sentir aquestes persones en una època molt dura de la historia.

Annette Messager: Joc de dol. (Fotos en blanc i negre i peluixos en una xarxa).

Amb aquesta obra, Annette, vol dir que els finals feliços dels contes tenen una part negativa.

Segona exposició: Federico Fellini, El circ de les il·lusions.

Aquesta exposició era com un recorregut per la biografia d'aquest director de cinema italià que va crear pel·lícules tant famoses com La dolce vita.

En l'exposició es parla de les seves obsessions i pensaments i fins i tot d'alguns trets de la seva psicologia.

Era un home amb una manera molt peculiar de treballar i en moltes de les seves pel·lícules hi feia sortir amb el paper de protagonista a Anita Ekberg que era un model de la dona d'avans. Com a home hi feia sortir a Marcello Mastroianni, el qual era el que calcava el caràcter de Federico, que voldria ser igual que l'actor en quant al físic.

Diversos artistes

Christian boltanski:
Va néixer a Paris el 1944. És fotògraf, escultor i cineasta.
Es un artista influenciat per la segona guerra mundial i això és el que plasma en les seves obre i el que intenta transmetre moltes vegades es el sofriment i la por que va sentir la gent en la seva època.
Va tenir una formació autodidàctica i va començar als 14 anys.
Actualment viu a Malakoff amb la seva dona Annette Messager, una altra artista que, devegades, col·labora en les seves obres.

Annette messager:
És una artista francesa d'art contemporani que va néixer al 1943.
Ella, com el seu marit, també va viure una època en la historia difícil i també plasma en algunes obres el mateix que Boltanski però també tracta altres temes en els que barreja la vida quotidiana i la fantasia.
Va estudiar a a l'escola nacional superior d'arts decoratives de parís durant uns anys i desprès ho va deixar per a començar a independitzar-se. Va tenir èxit i va guanyar molts premis.

Els materials que utilitza en les seves obres són força peculiars i fan referencia a l'art povera.
El que més fa servir són peluixos, animals dissecats i teles i representa humans amb parts d'animal.

Thomas hischhorn:
Va néixer el 1957 a Suïssa.
Es un artista gràfic i la seva obra es vasa en aixo.

Cindy Sherman:
Va néixer el 1954 a Nova York
És una artista fotògrafa.

Superlative praxis (Oriol Vilanova)

Aquest divendres 9 vam anar a veure aquesta exposició a la Roca Umbert, a l'espai d'arts.
És un treball que reflexiona sobre l'exageració prenent com a referent el llibre dels rècords Guinnes.

En una part hi ha postals del segle XIX en les que es pot veure dones barbudes, gegants, l'home més petit del món... Imatges que servien com a atracció per atraure a la gent.



















En una altra, un expositor amb totes les edicions del record Guinnes des de 1955 fins el 2010 que ens permeten veure el pas de un tipus d'edicions a unes altres. En algunes portades hi ha imatges dels records més estranys o impactants. Els llibres no és poden obrir perquè el que es vol es que es veigi l'aspecte de fora.



















L'altra meitat de la sala de l'exposició esta dedicada als superlatius extrets dels llibres del record Guinnes. Juntament amb aquesta n'hi ha una altra part en la que l'artista ha reescrit l'obra La risa anomenant-la La gran risa i la superlativitza.

També fa, en el centre de la sala, una caixa baixeta on hi posa dos tampons amb frases que són els que s'havien d'enganxar en els records per certificar que eren records.


En la meva opinió el que s'exposa no és art en el sentit del material peró si que ho és en un altre sentit perquè és un treball de recerca per a extreure informació i acabar intentant expressar una idea i representar-la.
Crec que l'intenció de l'exposició és fer veure que tenir un record es ridícul ja que ara tothom pot tenir un record per a qualsevol cosa per molt absurda que sigui i pot ser efímera la seva fama perquè pot haver-hi altres persones que de mica en mica el superin per poc que sigui.

Projecte de la fira de St.Ponç

En aquest projecte s'ens demana fer un cartell per al vintè aniversari de la fira de Sant Ponç de Cànoves que es celebrà els dies 8 i 9 de Maig.
El meu cartell és com un pergamí antic dels que anunciaven fets a les ciutats on hi posa l'informació de la fira. Esta fet amb tinta i pintures acríliques. De fons de la imatge del cartell hi ha una fotografia de la rectoria de cànoves que vaig anar a fer.

(Cartell).

Tavi Gevinson

Tavi Gevinson s'ha convertit en un referent de moda amb només 13 anys.
És una nena que va començar fa poc a escriure en un blog, ‘Style Roockie’, la seva visió i opinions en el mon de la moda i es va dissenyar la seva rova a partir del seu nou estil.

Va generar molta polèmica i grans dissenyadors de tot el món i revistes com el ''New York Times'' van voler posar-se en contacte amb ella.

Tot això es gracies a la seva peculiar manera de veure la mora ja que la defineix com a una forma d'art y expressió personal.

Els primers dissenyadors que li van demanar la seva opinió van ser Rodarte y dissenyadores com Kate y Laura Mulleavy. Des de llavors col·laboren en treballs amb ella.

Des de fa temps es convidada a passarel·les de moda a Nova York, París, Milà o Tokio ja que els principals dissenyadors del món la comencen a reclamar en el ''front row'' dels seus desfiles.

Ha estat amadrinada per Dasha Zhukova i la va incluir en la portada de la revista Pop.

Servicio estación

Aquesta es la tenda que ja vaig anar a veure en la sortida al cinema per a veure ''Els mons de Coraline''.
Era una tenda molt gran i amb varies plantes, en cada una una especialitat de materials per a fer diferents tipus de treballs o manualitats. Hi havia teles de molts tipus, pintures, capses, materials per a fer ninots, materials per a decorar com enganxines, purpurina etc, i també hi havia alguns jocs entre d'altres materials. Era com un centre comercial especialitzat en arts.

Apart vaig anar a veure aparadors de varies tendes però dels que se'm van demanar vaig veure el de la tenda Dièsel que tenia un disseny modern i atrevit.

Pel·licula '' Això és ritme'':

La pel·licula és com un documental que mostra el seguiment de uns nois que han tingut problemes de petits i que podrien ser excloits socialment.
Amb la dansa representen el seus sentiments i també, sense adonar-se'n, aconsegueixen oblidar els problemes i tenir il·lusio per un projecte.
Durant la pel·licula uns nois expliquen els seus problemes i es veu els passos i els canvis psicològics que tenen gracies a el ball i els professors tambè expliquen el progres dels alumnes des de el seu punt de vista.
Al final els alumnes fan un festival i demostren el seu esforç i se senten be amb ells mateixos.

Idea escollida

Finalment m'he decantat per l'idea que m'era més possible de realitzar tot i que encara em falta elaborar-la moltíssim i no se si quedara com espero.
La frase que he triat, '' em canvio la roba amb una amiga'', és molt simple i encara l'he de pensar més per arribar a una conclusió sobre que vull expressar en el treball i per a que em sigui més fàcil construir-lo ja que serà un stopmotion i hi haure de posar alguna cançó adient i s'han de perfeccionar les fotos.

En les seqüencies d'imatges he volgut fer un efecte de que la meva amiga i jo en el moment en el que ens canviem de roba també canviem de persona sense que el que ho vegi es pugi adonar del canvi de persona.

(una de les seqüencies)

Pluja d'idees:

En aquest projecte he tingut moltes idees però les he agut de descartar per què pensava que no s'entendria el significat o per què m'era impossible de arribar a fer unes diapositives per al stopmotion.

Primera idea: és tractava de la llegenda urbana de que a la rentadora hi ha una dimensió paral·lela que fa que les parelles de mitjons es quedin amb un de sol. No la vaig arribar a provar per què creia que la gent potser no la entendria ja que no sabia si era gaire popular aquesta llegenda.

Segona idea: la segona idea era que la meva gossa em treia la roba i la mossegava però les fotos no em quedaven be ja que l'animal tenia ganes de jugar amb la roba i no s'estava quiet a l'hora de fer les fotos. A part la idea no m'acabava de convèncer.

Tercera idea: La tercera idea era una mica absurda per què tractava de que una noia anava per el carrer amb un mitjó a la butxaca i passava un lladre i li agafava. Vaig fer vídeos i fotos amb la col·laboració de dues companyes de classe.

Quarta idea: Aquesta ja era la idea final que he escollit però no em va quedar be la primera vegada que la vaig provar. Es diferencia de la escollida per què l'espai en que esta feta es menys adequat per al tema, encara no tenia gaire clar com ho havia de fer i vaig fer un vídeo i una seqüencia de fotografies amb l'ajuda de dos amics, que també sortien al vídeo per què la frase tracta de canviar-se la roba amb amics.

Els mons de Coraline

Els mons de Coraline:
Coraline és una nena a la que els seus pares no li fan gaire cas per què estan tot el dia treballant i com no té germans es troba sola i és tossuda i capritxosa i fa el que pot per cridar l'atenció.
Ella i els seus pares es traslladen a una casa nova molt gran i amb uns veïns força peculiars.
Explorant tota la casa coneix al seus veïns, un dels quals serà el seu amic i que té un gat amb un paper important a la pel·lícula.
La Coraline troba una porta petita tapiada i fa el possible per poder obrir-la amb la seva tossuderia, al final ho aconsegueix. Per la seva temptació d'explorar coses noves hi acaba entrant i allà torba un món que li agrada més que el seu món real, un món on els seus pares li consenteixen tot el que desitja, però en aquell món de màgia hi ha una cosa estranya, tothom té els ulls cosits amb botons. Aviat la Coraline s’adonarà que ser una nena consentida i capritxosa comporta donar coses a canvi i que no li agradaran gaire.

La pel·lícula em va agradar molt perquè semblava per a nens però al darrera hi ha una missatge que a mi m’ha donat a entendre que no sempre és bo tenir-ho tot sense lluitar per aconseguir-ho perquè al final s’ha d’acabar pagant d’alguna manera o altra. La pel·lícula em recorda molt a Alícia en el país de les meravelles.
També m’ha agradat perquè es nota que per realitzar una pel·lícula d’animacions amb stop motion que sigui bona hi ha d’haver molt d’esforç i hores de treball.

(Fotogrames del film: em el primer es veu a la protagonista travessant la porta cap al món màgic i en l'altra un esmorzar amb els seus pares reals).

Activitat MACBA (turbigeneration)

Aquesta activitat va consistir en que en una sala, fesim un mapa del nostre recorregut de casa a l'escola i hi posesim el nostre toc personal.

Al final de l'activitat, i quan ja tots els grups havien passat, vam veure com havia quedat i l'activitat ens va ensenyar el que és un treball de varies persones juntes com si fos un grup amb la mateixa intenció però amb una part personal de cadascú.

També ens va demanar que era el més vell i el mes nou que veiem durant el trajecte:

La cosa més vella: El més vell que veig en el meu recorregut de casa a l’institut és la porta del meu garatge, que hi es des de que el meu pare era petit.
La cosa més nova: Són els pilars que estan construint a prop del meu poble per fer un pont per on passarà l’AVE.

(Auto retrat que s'havia de portar. Jo vaig escollir dibuixar els meus peus caminant).

Sortida al MACBA (ressenya)2

Segona exposició: Pura bellesa
John Baldessari
Va néixer el 1931 a Califòrnia i ha fet un ús insòlit del llenguatge i de les imatges.

Aquesta exposició també té 3 parts.
En la primera hi ha unes pintures que representen les que van sobreviure a un projecte que va fer el mateix autor de cremar les seves obres i guardar les cendres en urnes. Ho va fer per simbolitzar el seu renaixement artístic.
La majoria de les obres crec que pretenen ridiculitzar o donar un toc d'humor.
Va tapar les cares dels protagonistes de les pintures amb uns comets de colors per mantindre l'anonimat de la persona ja que aixi l'espectador es fixes més en altres aspectes del quadre.
Juga amb el text i l'imatge en les seves obres d'una manera que els dos tenen un paper important però pot estar l'un sense l'altre.

Una de les obres que més em va agradar:
Secret handshakes, 1975 (Encaixades secretes).

En l'imatge s'hi veuen encaixades de mà de diferents tipus.
Les mans són d'home i de dona.
A la imatge real es poden distingir i estan en blanc i negre.
Crec que el que vol ensenyar l'imatge es que depenent de com encaixis les mans pots voler dir alguna cosa o una d'altra.

Sortida al MACBA (Ressenya)

Primera exposició: Através del bosc

Rodney Graham

Va néixer el 1949 i el 1976 comença el seu treball com a fotògraf i més endavant ampliara el seu camp en les arts.

L'exposició consta de 3 parts i una de diferent a la resta on hi ha les seves pintures. Hi ha un itinerari que s'inicia amb l'adaptació de textos i temes d'història de l'art, continua amb uns treballs cinematogràfics i acaba, com ja he dit, en la pintura.

El significat que ha tingut per mi aquesta exposició és de l'absurd per què moltes de les obre són extranyes (sobretot les cinematogràfiques) i si te les quedes mirant desconnectes de tot. Hi ha agut obres que m'han relaxat nomes amb veure-les.

L'exposició, dons, és una sortida de la vida quotidiana per evairse.

Aquesta és l'exposició que més m'ha agradat per les obres que hi havia i el que em feien pensar o sentir.

Una de les obres que més em va agradar:

Potatoes bloking my studio door, 2006.

En la imatge podem veure, com el nom de l'obre diu, una habitació blanca que és l'estudi de l'artista i una muntanya de patates que esta bloquejant la porta. Crec que és blanca per que hi ressaltin les patates i unes esquitxades de pintura a la paret. Per mi l'imatge representa l'imaginació reprimida en les persones.

Projecte Guarderia

El Divendres 5 de febrer vam fer una activitat amb els nens de la guarderia El cangur de Granollers. El motiu va ser que tiraran la guarderia a terra per ferla nova i nosaltres vam pintar pes parets del pati amb els nens.

Vam preparar activitats amb pintura i els de l'escènic van preparar una performance sobre els colors.

Tothom anava vestit de blanc i al final vam acabar tots plens de pintura.

Va ser una experiència molt divertida per a tots.

Exposició: Mes enllà de l'objecte (Macba)

En la meva opinió aquesta exposició tenia obres que deixaven lloc a que l'imaginació de cadascú tingues la seva part.
Algunes obres eren relacionades amb mateixos temes com algunes que estaven fetes amb soldadets i d'altres que (segons la meva imaginació) representaven batalles. Tambe hi havia videos.
Hi havia obres que eren simples com un cub deformat sense cap dibuix o un llençol groc amb sanefes negres.

Més enllà de l'objecte (obres de la col·lecció Macba)

(A la imatge s'hi veu el quadre peró no gaire definida per la qualitat de la càmera del mobil).

Fitxa tècnica:

• Autor: Benet Rossell.
  
• Títol: Amortisseur.
  
• Tècnica: Tècnica mixta sobre cartró ondulat.
  
• Significat: Aquesta obra crec que vol que l'imaginació de cadascun decideixi que s'hi veu.

• Descripció: L'obra està composta de dos quadres, a cada un hi ha una plana d'una caixa de cartró on, amb tinta negra, hi ha dibuixades formes molt petites que podrien ser els soldats. També hi ha forats petits i recorreguts amb puntets i, en un dels dos, hi ha una imatge petita en blanc i negre.

• Opinió: En la meva opinió en aquests quadres s'hi veu, en un, la batalla desencadenada, i en l'altre, els soldats anant-hi. Mirant-lo fixament he pensat que algunes de les formes eren soldats amb cavalls i tancs. En el quadre on hi ha la petita imatge enganxada crec que s'hi representa la base dels soldats i en aquesta hi ha una figura gran que sembla el cap.

(''Soldats'').

(Dibuix al bloc).

Miroslaw Balka

Miroslaw Balka nació en 1958 en Otwock. Heredó de sus padres el interés por el lenguaje escultórico. Balka continuó la tradición pero comenzó a utilizar materiales inéditos en el ámbito familiar como papel, cuero, metal o incluso sal para realizar un tipo de escultura de marcada fragilidad y vulnerabilidad, desarrollando temáticas relacionadas con lo efímero y lo no perdurable. El artista polaco quiere relacionar la escultura con la experiencia cotidiana mediante la transformación de materiales perecederos en símbolos de la existencia humana. Se trata de adaptar el material a una dimensión física, corpórea, a la idea de experiencia, a lo biográfico. En este sentido llama la atención su percepción de la geometría, siempre en relación con su infancia, su cuarto en su casa de Otwock, que ahora utiliza como estudio. La alusión a la memoria del lugar y a la percepción física de la vida son los cimientos sobre los que se asienta su obra.
Balka presta mucha atención a los montajes de sus exposiciones. Quiere en todo momento convertir el espacio en lugar.

Su nueva obra, "How it is" (Como es), se inspira en el de una novela del autor del teatro del absurdo y premio Nobel irlandés Samuel Beckett.

http://www.intima-cherry.com/
Aquesta web m'agrada perquè està ben organitzada i te un disseny modern que atrau als visitants. Està distribuïda en diferents apartats que fan que l'accés sigui fàcil i clar. A cada apartat te uns colors vistosos sobre un fons negre que fa que destaquin més.

http://www.palimpalem.com/1/PAYASOS_DOMINICANOS/index.html
Aquesta web no m'agrada perquè tot i que te molts colors, i deu estar relacionat amb el tema del que tracta, te un fons que mareja una mica la vista. Ames, la web no és pot veure bé.