Projecte de la fira de St.Ponç

En aquest projecte s'ens demana fer un cartell per al vintè aniversari de la fira de Sant Ponç de Cànoves que es celebrà els dies 8 i 9 de Maig.
El meu cartell és com un pergamí antic dels que anunciaven fets a les ciutats on hi posa l'informació de la fira. Esta fet amb tinta i pintures acríliques. De fons de la imatge del cartell hi ha una fotografia de la rectoria de cànoves que vaig anar a fer.

(Cartell).

Tavi Gevinson

Tavi Gevinson s'ha convertit en un referent de moda amb només 13 anys.
És una nena que va començar fa poc a escriure en un blog, ‘Style Roockie’, la seva visió i opinions en el mon de la moda i es va dissenyar la seva rova a partir del seu nou estil.

Va generar molta polèmica i grans dissenyadors de tot el món i revistes com el ''New York Times'' van voler posar-se en contacte amb ella.

Tot això es gracies a la seva peculiar manera de veure la mora ja que la defineix com a una forma d'art y expressió personal.

Els primers dissenyadors que li van demanar la seva opinió van ser Rodarte y dissenyadores com Kate y Laura Mulleavy. Des de llavors col·laboren en treballs amb ella.

Des de fa temps es convidada a passarel·les de moda a Nova York, París, Milà o Tokio ja que els principals dissenyadors del món la comencen a reclamar en el ''front row'' dels seus desfiles.

Ha estat amadrinada per Dasha Zhukova i la va incluir en la portada de la revista Pop.

Servicio estación

Aquesta es la tenda que ja vaig anar a veure en la sortida al cinema per a veure ''Els mons de Coraline''.
Era una tenda molt gran i amb varies plantes, en cada una una especialitat de materials per a fer diferents tipus de treballs o manualitats. Hi havia teles de molts tipus, pintures, capses, materials per a fer ninots, materials per a decorar com enganxines, purpurina etc, i també hi havia alguns jocs entre d'altres materials. Era com un centre comercial especialitzat en arts.

Apart vaig anar a veure aparadors de varies tendes però dels que se'm van demanar vaig veure el de la tenda Dièsel que tenia un disseny modern i atrevit.

Pel·licula '' Això és ritme'':

La pel·licula és com un documental que mostra el seguiment de uns nois que han tingut problemes de petits i que podrien ser excloits socialment.
Amb la dansa representen el seus sentiments i també, sense adonar-se'n, aconsegueixen oblidar els problemes i tenir il·lusio per un projecte.
Durant la pel·licula uns nois expliquen els seus problemes i es veu els passos i els canvis psicològics que tenen gracies a el ball i els professors tambè expliquen el progres dels alumnes des de el seu punt de vista.
Al final els alumnes fan un festival i demostren el seu esforç i se senten be amb ells mateixos.

Idea escollida

Finalment m'he decantat per l'idea que m'era més possible de realitzar tot i que encara em falta elaborar-la moltíssim i no se si quedara com espero.
La frase que he triat, '' em canvio la roba amb una amiga'', és molt simple i encara l'he de pensar més per arribar a una conclusió sobre que vull expressar en el treball i per a que em sigui més fàcil construir-lo ja que serà un stopmotion i hi haure de posar alguna cançó adient i s'han de perfeccionar les fotos.

En les seqüencies d'imatges he volgut fer un efecte de que la meva amiga i jo en el moment en el que ens canviem de roba també canviem de persona sense que el que ho vegi es pugi adonar del canvi de persona.

(una de les seqüencies)

Pluja d'idees:

En aquest projecte he tingut moltes idees però les he agut de descartar per què pensava que no s'entendria el significat o per què m'era impossible de arribar a fer unes diapositives per al stopmotion.

Primera idea: és tractava de la llegenda urbana de que a la rentadora hi ha una dimensió paral·lela que fa que les parelles de mitjons es quedin amb un de sol. No la vaig arribar a provar per què creia que la gent potser no la entendria ja que no sabia si era gaire popular aquesta llegenda.

Segona idea: la segona idea era que la meva gossa em treia la roba i la mossegava però les fotos no em quedaven be ja que l'animal tenia ganes de jugar amb la roba i no s'estava quiet a l'hora de fer les fotos. A part la idea no m'acabava de convèncer.

Tercera idea: La tercera idea era una mica absurda per què tractava de que una noia anava per el carrer amb un mitjó a la butxaca i passava un lladre i li agafava. Vaig fer vídeos i fotos amb la col·laboració de dues companyes de classe.

Quarta idea: Aquesta ja era la idea final que he escollit però no em va quedar be la primera vegada que la vaig provar. Es diferencia de la escollida per què l'espai en que esta feta es menys adequat per al tema, encara no tenia gaire clar com ho havia de fer i vaig fer un vídeo i una seqüencia de fotografies amb l'ajuda de dos amics, que també sortien al vídeo per què la frase tracta de canviar-se la roba amb amics.

Els mons de Coraline

Els mons de Coraline:
Coraline és una nena a la que els seus pares no li fan gaire cas per què estan tot el dia treballant i com no té germans es troba sola i és tossuda i capritxosa i fa el que pot per cridar l'atenció.
Ella i els seus pares es traslladen a una casa nova molt gran i amb uns veïns força peculiars.
Explorant tota la casa coneix al seus veïns, un dels quals serà el seu amic i que té un gat amb un paper important a la pel·lícula.
La Coraline troba una porta petita tapiada i fa el possible per poder obrir-la amb la seva tossuderia, al final ho aconsegueix. Per la seva temptació d'explorar coses noves hi acaba entrant i allà torba un món que li agrada més que el seu món real, un món on els seus pares li consenteixen tot el que desitja, però en aquell món de màgia hi ha una cosa estranya, tothom té els ulls cosits amb botons. Aviat la Coraline s’adonarà que ser una nena consentida i capritxosa comporta donar coses a canvi i que no li agradaran gaire.

La pel·lícula em va agradar molt perquè semblava per a nens però al darrera hi ha una missatge que a mi m’ha donat a entendre que no sempre és bo tenir-ho tot sense lluitar per aconseguir-ho perquè al final s’ha d’acabar pagant d’alguna manera o altra. La pel·lícula em recorda molt a Alícia en el país de les meravelles.
També m’ha agradat perquè es nota que per realitzar una pel·lícula d’animacions amb stop motion que sigui bona hi ha d’haver molt d’esforç i hores de treball.

(Fotogrames del film: em el primer es veu a la protagonista travessant la porta cap al món màgic i en l'altra un esmorzar amb els seus pares reals).

Activitat MACBA (turbigeneration)

Aquesta activitat va consistir en que en una sala, fesim un mapa del nostre recorregut de casa a l'escola i hi posesim el nostre toc personal.

Al final de l'activitat, i quan ja tots els grups havien passat, vam veure com havia quedat i l'activitat ens va ensenyar el que és un treball de varies persones juntes com si fos un grup amb la mateixa intenció però amb una part personal de cadascú.

També ens va demanar que era el més vell i el mes nou que veiem durant el trajecte:

La cosa més vella: El més vell que veig en el meu recorregut de casa a l’institut és la porta del meu garatge, que hi es des de que el meu pare era petit.
La cosa més nova: Són els pilars que estan construint a prop del meu poble per fer un pont per on passarà l’AVE.

(Auto retrat que s'havia de portar. Jo vaig escollir dibuixar els meus peus caminant).

Sortida al MACBA (ressenya)2

Segona exposició: Pura bellesa
John Baldessari
Va néixer el 1931 a Califòrnia i ha fet un ús insòlit del llenguatge i de les imatges.

Aquesta exposició també té 3 parts.
En la primera hi ha unes pintures que representen les que van sobreviure a un projecte que va fer el mateix autor de cremar les seves obres i guardar les cendres en urnes. Ho va fer per simbolitzar el seu renaixement artístic.
La majoria de les obres crec que pretenen ridiculitzar o donar un toc d'humor.
Va tapar les cares dels protagonistes de les pintures amb uns comets de colors per mantindre l'anonimat de la persona ja que aixi l'espectador es fixes més en altres aspectes del quadre.
Juga amb el text i l'imatge en les seves obres d'una manera que els dos tenen un paper important però pot estar l'un sense l'altre.

Una de les obres que més em va agradar:
Secret handshakes, 1975 (Encaixades secretes).

En l'imatge s'hi veuen encaixades de mà de diferents tipus.
Les mans són d'home i de dona.
A la imatge real es poden distingir i estan en blanc i negre.
Crec que el que vol ensenyar l'imatge es que depenent de com encaixis les mans pots voler dir alguna cosa o una d'altra.

Sortida al MACBA (Ressenya)

Primera exposició: Através del bosc

Rodney Graham

Va néixer el 1949 i el 1976 comença el seu treball com a fotògraf i més endavant ampliara el seu camp en les arts.

L'exposició consta de 3 parts i una de diferent a la resta on hi ha les seves pintures. Hi ha un itinerari que s'inicia amb l'adaptació de textos i temes d'història de l'art, continua amb uns treballs cinematogràfics i acaba, com ja he dit, en la pintura.

El significat que ha tingut per mi aquesta exposició és de l'absurd per què moltes de les obre són extranyes (sobretot les cinematogràfiques) i si te les quedes mirant desconnectes de tot. Hi ha agut obres que m'han relaxat nomes amb veure-les.

L'exposició, dons, és una sortida de la vida quotidiana per evairse.

Aquesta és l'exposició que més m'ha agradat per les obres que hi havia i el que em feien pensar o sentir.

Una de les obres que més em va agradar:

Potatoes bloking my studio door, 2006.

En la imatge podem veure, com el nom de l'obre diu, una habitació blanca que és l'estudi de l'artista i una muntanya de patates que esta bloquejant la porta. Crec que és blanca per que hi ressaltin les patates i unes esquitxades de pintura a la paret. Per mi l'imatge representa l'imaginació reprimida en les persones.

Projecte Guarderia

El Divendres 5 de febrer vam fer una activitat amb els nens de la guarderia El cangur de Granollers. El motiu va ser que tiraran la guarderia a terra per ferla nova i nosaltres vam pintar pes parets del pati amb els nens.

Vam preparar activitats amb pintura i els de l'escènic van preparar una performance sobre els colors.

Tothom anava vestit de blanc i al final vam acabar tots plens de pintura.

Va ser una experiència molt divertida per a tots.