Opinió personal.

Totes coincidim en el mateix, estem ilusionadissimes d'haver fe aquest projecte.
Totes pensem que tant esforç ha valgut la pena. Totes les opinions han sigut molt positives.

Capítol 4: Desenvolupament del projecte 3

esperant, esperant, esperant, esperant, esperant, esperant, esperant, esperant, esperant

Tothom ens ha donat moltes idees... Però què fem?! Res...

Al final ens decidim, un so per a la sala seria molt original.
Parlem amb el Marco i decidim gravar sons engoixants amb instruments que unes components del grup toquen.
Al dia següent totes decidides anem a gravar sons, es molt divertit ja que no ho havíem fet mai. Queda força be però desprès d'uns dies... Què ha passat amb el nostre so?! El sentim a la sala gran!
Pensàvem que era per a la nostra i anem a preguntar-ho a les professores i ens diuen que n'hem de gravar un altre.
Ens enfadem, ens estressem... quan pensàvem que ja teníem algo veiem que no tenim res.
Canviem de tema i decidim pensar que projectarem en l'habitació.
L'estop motion que hem de repetir. Pensem en com el podem fer, decidim que serà una noia ajupida a terra i lligada amb roba, simbolitzarà l'empresonament d ela roba.

S'acava el temps i l'únic que tenim en aquella sala són idees.

Capítol 2: Desenvolupament del projecte 1

Està quedant genial, tots els projectes avancen :) ...

per què punyetes el nostre no?

estrès, estrès, estrès, estrès, estrès, estrès, estrès, estrès, estrès, estrès, estrès, estrès, estrès, estrès, estrès, estrès, estrès, estrès, estrès, estrès, estrès, estrès, estrès, estrès, estrès, estrès...

hauriem de tenir alguna cosa... però no. Necesitem material...
TONI VEN PACÀ

- Necessitàvem focos petits, roba negra i cartró ploma de moment.

Merda, no hi han focos, ni roba, ni res. Merdaaaa merda merda..


estrès, estrès, estrès, estrès, estrès, estrès, estrès, estrès, estrès, estrès, estrès, estrès, estrès, estrès, estrès, estrès, estrès, estrès, estrès, estrès...


Anem a calmar-nos... Al bar de la Troca, a ofegar les penes amb cocacola.

PLANETA BELLERA, capítol 1: Inici de l'experiència

Roba? Com que roba? això és una tonteria com una catedral...

Escric paraules que m'inspira la roba al bloc de tècniques, encara no en tinc ni punyetera idea del perquè... mira tú, elles sabràn el que es fan, jo només compleixo.

Que no s'acaba la cosa aquesta de la roba? Ja dura massa..
idees, possibles projectes i molt desconcert.

-No sabiem que això no era res més que el començament.

Ens citen a l'espai d'arts, una exposició? Farem una exposició sobre la roba?

-Algunes de les nostres idees comparteixen una mateixa idea en comú, aixi que es decideix formar un grup de treball format per: Anna Albaladejo, Mercè Canet, Berta Solé i Irene Ferioli.
El resultat: Roba que empresona.

-Les idees de cadascuna de nosaltres eren diferents, però compartien una idea principal:
Quan la roba, en canvi de ser un element distintiu i lliure, serveix per unificar-nos, anul.larnos, degradar-nos, humiliarnos i, en definitiva EMPRESONAR-NOS.

Molt bé, tenim la idea clara...
i ara què?

L'unic que tenim clar és que volem la sala petita per aconseguir transmetre una sensació de presor, volem que l'espectador se senti agobiat i que pateixi.. muahahha!!

Perfecte! L'hem aconseguida.. ens fusionem amb un altre projecte: Priggionero.

estrés, estrés, estrés, estrés, estrés, estrés, estrés, estrés, estrés, estrés, estrés, estrés

Les idees no arriben a cuallar, després de deliberar, els grups tornen a separar-se.. sense mals rollos :) cada pájaro a su nido, i el nostre niu és una sala fosca, buida i freda.