Les portades de dues revistes

Revista 1: Elle

• Capçalera: Hi ha el títol de la revista:''Elle''. A dalt a l'esquerra en vertical i dins de la lletra E hi ha la web de la revista. A la dreta, a sota de la ultima E hi ha el mes de creació, el preu (d'Espanya i les Canàries) i el numero d'edició.
• Tipografia dels titulars: La tipografia del títol es geomètrica, blanca i mostra serietat, els altres titulars, són lletres amb linies rectes i també estan en blanc i són series, menys un dels titulars que esta a sota de tot on les lletres semblen fetes amb un retolador gruixut i no són series.
• Ordenació del text: El text esta ordenat de dalt a baix, i a banda i banda de la revista ja que aixi queda un buit al mig per a veure la model. El text esta prioritzat de mes important a menys: el mes important esta a dalt de tot i a baix de tot de la revista m'entres que els titulars que apareixeran més endavant dins de la revista estan de dreta a esquerra.
• Ordenació de les imatges, altres elements formals i els colors en la portada: L'imatge de fons es la d'una model amb una vestit vermell en un fons gris fosc. Això fa que les lletres blanques destaquin encara més en aquest fons fosc.
• Ordre de lectura que s'ha donat a la pàgina: Es comença per el títol i es baixa fins al final de la revista llegint un altre titular gran, desprès es passa de dreta a esquerra llegint els titulars secundaris.
• Elements que destaquen: Les lletres i el vestit vermell de la noia.

Revista 2:Micasa

• Capçalera: A la capçalera hi ha el títol que és: ''micasa'', a dalt posa ideas y más ideas i al costat en petit el codig de barres. A sota del titol hi ha (a la dreta) l'any el numero i el preu de la revista i (a l'esquerra) la web.
• Tipografia dels titulars: La tipologia del títol és vermella i la forma de les lletres és arrodonida i transmet classe. Els altres titulars són blaus, negres i verds, amb diferents tipus de lletres, unes series i d'altres divertides.
• Ordenació del text: El text esta ordenat de dalt a baix i el que crida més l'atenció es el títol i un títol mes petit que esta al final de la revista. Els títols encara més petits no criden tant l'atenció i estan situats de dreta a esquerra deixant un forat per a que es vegi l'imatge de fons.
• Ordenació de les imatges, altres elements formals i els colors de la portada: L'imatge que hi ha de fons és d'una casa, concretament una habitació: el menjador. te colors molt clars i les lletres del text que son de colors mes vistosos destaquen sobre l'imatge.
• Ordre de lectura que s'ha donat a la pàgina: s'ha de llegir de dalt a baix i de dreta a esquerra.
• Elements que destaquen: El color de les lletres.

Ai Wei Wei

Ai Wei Wei , (nascut a Pequín al 1957) es un artista xinès, conservador, dissenyador arquitectònic, comentarista social, i activista.

Va estudiar dos anys al institut cinematogràfic desprès de estar amb la seva família a Xinjiang.

Va estudiar i treballar a Nova York fent art d'actuació i creant art conceptual des de 1981 i 1993.
El 1993 Ai torna Pequín per que el seu pare ( poeta anomenat Ai Qing) esta malalt.

Wei Wei ha desafiat tradicionalment a l'autoritat i ha trastocat el significat dels objectes i el seu us per a desmuntar les ordres establertes i les tradicions.

Ai l'únic que vol aconseguir des de sempre es manifestar la llibertat d'expressió i poder donar la seva opinió sobre la societat xinesa i la seva política i expressar-ho amb l'art que en el seu país no hi ha i sap que es pot jugar anar a la presó, però ell diu que parlara tot el que pugui abans de que el tanquin.

La seva fama arquitectònica el va portar a col·laborar en la construccuió de l'estadi dels jocs olímpics.

La seva ultima obra:

Llavors de gira-sol: consisteix en cent milions de pipes de gira-sol pintades a mà i elaborades amb porcellana distribuïdes pel terra de la sala de turbines de la Tate Modern de Londres.

Aquesta exposició ja no podrà ser trepitjada pel visitants ja que la pols que aixeca en passar per sobre és tòxica.

Blow up

COMENTARI ESCRIT SOBRE LA PEL.LÍCULA



1. Quina diríeu que és la temàtica o temàtiques que tracta la pel·lícula?


Crec que la tematica principal d'aquesta pel·licula es que veiem el que volem veure i creiem el que volem creure.



2. Escull un personatge i fes una explicació de com ha estat caracteritzat. Digues com es comporta, com el veiem com a persona a través del seu físic, de la seva forma d'actuar, dels seus actes, de com parla. Explica quin paper té en la història. Observa si la seva manera d'actuar o pensar canvia al llarg de la pel·lícula. Quin paper creus que juga en la pel.lícula? Què creus que se'ns explica a través d'aquest personatge? També pensa si el podem relacionar amb algun altre personatge de ficció que coneguis o amb algun tipus de persones reals.


El protagonista és una persona famosa i es mostra superior a tot i cregut. Es mostra decidit i fa les coses molt ràpid, sense questionar-se avans si les a de fer d'una manera o d'una altra.


L seva manera de pensar canvia durant la pel·licula en el moment en que descobreix el crim i vol que algú el cregui. Nó li fan cas i jo crec que intenta desesperada ment aconseguir més fama descobrint el crim.


En la pel·licula juga el paper de protagonista i através d'ell se'ns intenta explicar la tematica de la pel·licula (creiem i veiem el que volem creure i veure).



3. En altres unitats hem parlat de les estructures argumentals i del muntatge de les pel·lícules, de l'organitzaciódel temps i de l'espai. Què destacaries de l'estructura de Code Inconnu i del muntatge d'aquesta pel·lícula? Què et sorprèn? Què t'interessa d'aquest aspecte? Per què creus que el director ha optat per explicar-nos allò que succeeix d'aquesta manera?







4. Què destacaries de com es treballa amb la càmera, de com aquesta ens mostra les coses?


Crec que estan molt be el canvi de plans i que en tot moment aclaren les imatges del que passa i queda tot entes.



5.Què podem dir de la banda sonora de la pel·lícula? És important la música? Són importants els sorolls?
No te gaire música acompañant els fets. Nomès en algún moment i trobo que és innecessaria en akell moment la música. Pertant la banda sonora és pobre. En quant als sorolls trobo que són més importants que la música en aquesta pel·licula.






6. Tria dues o tres seqüències de la pel·lícula que t'hagin semblat interessants i explica allò que pensis sobre elles.
La sequència que m'ha semblat més important de totes és l'ultima en la que arriben uns mimics al parc i juguen a tennis. En el moment en el que li demanin que els-hi torni la pilota al protagonista es cuan es veu si voldra decidir si creu en el que estan fent i veu la pil·lota per passalsi.





7. Al llarg de la pel·lícula apareixen referències a d'altres mitjans artístics, d'altres formes d'expressió i representació de la realitat: hi apareixen fotografies, rodatges de pel·lícules, assaigs de teatre i també hi apareix la música. Per què diries que Haneke intercala tots aquests elements i els fa sortir a diferents escenes de la pel·lícula?





8. Què penseu de l'inici i l'acabament de la pel·lícula? I del títol?

Acava i comença amb el conjunt de mimics.

9. Creus encertada la manera com Haneke ens explica una part d'allò que succeeix contemporàniament en una gran ciutat com París?

10. Comenta també altres aspectes que t'hagin semblat interessants, o també aquells que consideris negatius.

M'ha semblat una pel·licula força extraña ja que el protagonista es comporta d'una manera molt mpulsiva i mai saps que fara. Trobo interessant la manera en com fa real la ssituació a l'hra ja que en la ealitat no esterioritzem tan el que pensem i tambe son realistes els moments en que es queda callat pensant el que fara. També es extranya la manera de reaccionar dels altes actors.