Els mons de Coraline:Coraline és una nena a la que els seus pares no li fan gaire cas per què estan tot el dia treballant i com no té germans es troba sola i és tossuda i capritxosa i fa el que pot per cridar l'atenció.
Ella i els seus pares es traslladen a una casa nova molt gran i amb uns veïns força peculiars.
Explorant tota la casa coneix al seus veïns, un dels quals serà el seu amic i que té un gat amb un paper important a la pel·lícula.
La Coraline troba una porta petita tapiada i fa el possible per poder obrir-la amb la seva tossuderia, al final ho aconsegueix. Per la seva temptació d'explorar coses noves hi acaba entrant i allà torba un món que li agrada més que el seu món real, un món on els seus pares li consenteixen tot el que desitja, però en aquell món de màgia hi ha una cosa estranya, tothom té els ulls cosits amb botons. Aviat la Coraline s’adonarà que ser una nena consentida i capritxosa comporta donar coses a canvi i que no li agradaran gaire.
La pel·lícula em va agradar molt perquè semblava per a nens però al darrera hi ha una missatge que a mi m’ha donat a entendre que no sempre és bo tenir-ho tot sense lluitar per aconseguir-ho perquè al final s’ha d’acabar pagant d’alguna manera o altra. La pel·lícula em recorda molt a Alícia en el país de les meravelles.
També m’ha agradat perquè es nota que per realitzar una pel·lícula d’animacions amb stop motion que sigui bona hi ha d’haver molt d’esforç i hores de treball.
(Fotogrames del film: em el primer es veu a la protagonista travessant la porta cap al món màgic i en l'altra un esmorzar amb els seus pares reals).
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada