És un treball que reflexiona sobre l'exageració prenent com a referent el llibre dels rècords Guinnes.
En una part hi ha postals del segle XIX en les que es pot veure dones barbudes, gegants, l'home més petit del món... Imatges que servien com a atracció per atraure a la gent.
En una altra, un expositor amb totes les edicions del record Guinnes des de 1955 fins el 2010 que ens permeten veure el pas de un tipus d'edicions a unes altres. En algunes portades hi ha imatges dels records més estranys o impactants. Els llibres no és poden obrir perquè el que es vol es que es veigi l'aspecte de fora.
L'altra meitat de la sala de l'exposició esta dedicada als superlatius extrets dels llibres del record Guinnes. Juntament amb aquesta n'hi ha una altra part en la que l'artista ha reescrit l'obra La risa anomenant-la La gran risa i la superlativitza.
També fa, en el centre de la sala, una caixa baixeta on hi posa dos tampons amb frases que són els que s'havien d'enganxar en els records per certificar que eren records.
En la meva opinió el que s'exposa no és art en el sentit del material peró si que ho és en un altre sentit perquè és un treball de recerca per a extreure informació i acabar intentant expressar una idea i representar-la.
Crec que l'intenció de l'exposició és fer veure que tenir un record es ridícul ja que ara tothom pot tenir un record per a qualsevol cosa per molt absurda que sigui i pot ser efímera la seva fama perquè pot haver-hi altres persones que de mica en mica el superin per poc que sigui.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada