Prova de la selectivitat d'audiovisuals

CULTURA AUDIOVISUAL

OPCIÓ B

Observeu atentament la fotografia següent, obra de JuanRulfo, i responeu als apartats 2.1 i 2.2.

2.1. Analitzeu la imatge considerant els aspectes següents:

- composició;

-simplicitats i complicitat;

-plans;

-angle;

-tesxtura;

-il·luminació.

És una composició naturalista ja que l'autor no ha fet cap modicicació en quant a paisatge, només ha treballat l'enquadrament per a que el pes de la imatge, el punt que ens cridi més l'atenció, estigui centrat. El punt de fuga es troba al cel i al mur, que ens dona sensació de profunditat. De plans, només n'hi ha un i és horitzontal per a que l'espectador miri la imatge d'esquerra a dreta. L'angle és recte tot i que l'alçada del fotógraf no es correspon amb la del mur. Textures que hi trovariem serien el cel i la terra, netes i sense cap tipus de forma que ens cridi l'atenció, per a que ens fixem en la textura del mur, que el fa semblar homogeni amb les totxanes totes iguals. La llum és natural i s'ha fotografiat en un moment del dia en que no hi feia ombra.

2.2. Expliqueu de manera detallada les eines i els procediments que pot haver utilitzat l'autor per a crear aquesta fotografia i justifiqueu el vostre raonament.

És una fotografia analogica en blanc i negre, sense cap modificació ni montatge.

És un paisatge natural, i no hi ha cap alteració ni retoc. Només el punt de vista amb el que el fotograf ha fet la foto.

Exercici 1

Responeu, de manera concisa, a les qüestions següents:

1.1. En fotografia digital és imprescindible tenir un bon coneixement de les utilitats i les característiques dels formats TIFF, JPG O JPEG i GIF. Expliqueu les característiques i la utilitat de cadascun d'aquests formats.

TIFF: aquestes sigles volen dir Tagger Image File Format, i fa referència a un format d'arxiu d'imatges amb etiquetes.

JPEG: aquestes sigles són les de Joint Photographic Experts Group. Aquest format està creat per a comprimir imatges fixes o que no es mouen, amb 24 bits de profunditat o en escala de grisos.

GIFF: de Graphics Interchange Format. És un format per a la compressió d'arxius d'imatge en moviment. Permet disminuirne el tamany i treballa els colors de la imatge.

1.2. Relacioneu cada objectiu fotogràfic amb l'efecte o característica corresponent:

A. Ull de peix 4. Deforma la imatge

B. Gran angular 3. Exagera la perspectiva

C. Objectiu normal 1. No deforma la perspectiva

D. Teleobjectiu 2. Redueix la profunditat del camp

1.3. Quines utilitats té enregistrar una imatge amb una càmera digital de baixa resolució, o guarda´-la amb un sistema de compressió amb pèrdua? Raoneu la resposta.

OPCIÓ A

Els fotogrames següents pertanyen a la pel·lícula Casablanca, de Michael Curtiz (1941). Observeú-los atentament i responeu als apartats 2.1, 2.2 i 2.3.

2.1. Indiqueu a quin tipus de pla corresponen cadascun dels dos fotogrames i, prenent com a referència el fotograma 2, dibuixeu els tipus de pla següents: Primer pla i pla de detall.

Fotograma 1: Pla mitja curt o primer pla.

Fotograma 2: Pla general curt o pla de conjunt.

Primer pla i pla de detall:

2.2. La pel·licula Casablanca no segueix un ordre cronològic estricte; en un moment determinat, el protagonista recorda una antiga relació romàntica. Identifiqueu el recurs del llenguatge audiovisual que es fa servir en aquest tipus de construcció narrativa i expliqueu els efectes visuals que s'hi poden aplicar.

Un efecte que se sol utilitzar és posar de cop la pantalla en blanc i que va tornant a la imatge que es recorda. Un altre seria posar el record, que es veu, en blanc i negre. Tmbé en algunes pel·lícules se sol posar una bafarada que surt del cap del personatge que recorda. A part d'aquests efectes visuals també n'hi ha de sonors: la veu dels personatges que parlen en el record ressona.

2.3. En el moment de l'estrena, Casablanca va ser concebuda fonamentalment com una pel·lícula de propaganda a favor de la intervenció dels Estats Units a la Segona Guerra Mundial, però amb el pas dels anys el film ha acabat sent considerat una obra mestra del gènere romàntic. Definiu el concepte cènere cinematogràfic i anomeneu i descriviu, com a mínim, cinc gèneres cinematogràfics.

És el tema general de la pel·lícula que serveix per a la seva classificació.

Cinc gèneres:

-Drama: en ella s'hi desenvolupa un conflicte entre dues persones o entre una persona i el sue entorn.

-Comèdia: la seva intencií és provocar riure o entretenir a l'espectador.

-Musical: L'història que s'hi desenvolupa sol ser un diàleg cantat i amb coreografia per part dels personatges.

-Fantàstic: el seu contingut és fantasios.

-Dibuixos animats: el seu contingut sol anar a menors i és còmic.

OPCIÓ B

Observeu atentament la imatge següent:

2.1. Prenent com a refèrencia aquesta imatge, definiu i dibuixeu els tipus de pla següents: Pla picat, pla contrapicat i contraplà.

Expliqueu quin ús narratiu tenen habitaualment aquests plans.

Pla picat: és quen la camera està mirant l'escena des d'un punt alt. Seria el que veuia un espectador que es trova a les grades més allunyades i alçades del camp.

Pla contrapicat: la camera enregistra de baix a dalt. El que veu el futbolista des de la seva posició mirant cap a les grades.

Contraplà: és el que es veuria des del punt contrari on està la camera. El que veu el porter.

2.2. Especifiqueu i descriviu, com a mínim, tres tipus de transició de plans que es fan servir en el llenguatge televisiu.

Un d'ells seria per tall: instantaneament es canvia d'una imatge a una d'altre; l'altre és per fosa: la imatge en fon en negre o blanc (fade in, fade out), i per últim per encadenat: consisteix en la superposició de capes o a una imatge previa que es va superposant a la segona mentre que aquesta va desapareguent.

2.3. En la realització televisiva es pot cometre un error anomentat salt d¡eix. Definiu aquest concepte i , prenent com a rèferencia la inatge, dibuixeu una seqüència de quatre plans televisius en els quals es reflecteixi aquest error.

El salt d'eix és un efecte òptic que es dona quan és creuen els eixos d'acció i es crea una perspectiva falsa en la continuïtat dels plans correlatius.