Premis Delta

Desprès de veure els curts, vam anar al Palau Robert, a veure una exposició dels Premis Delta, on hi havia objectes dissenyats entre el 1960 i el 2010.
En aquesta exposició vam poder veure 50 anys de dissenys en el nostre país, que ara ens semblen objectes vells o típics i que, jo, no em podia imaginar que haguessin estat premiats algun cop.

Ressenya de tres objectes:

Pinces de gel:
1964 Delta d'Or
André Ricard
Arce, Mobles 114

Té un disseny molt senzill i pràctic perquè tothom les pugui fer servir, esta basada en una forma ovalada i una peça rectangle travessa per poder fer pressió. Les pinces de gel han de ser fàcils de fer servir.
Els dissenyador va escollir el plàstic com a material per formalitzar les seves pinces per al gel, ja que els plàstics de bona qualitat ofereixen més possibilitats. Va donar forma a unes pinces que podien agafar els glaçons prement els costats de les barres de plàstic amb dos dits.

Aquestes pinces comparades amb unes de depilar les celles són molt diferents.

Aquestes estan fetes de plàstic ja queamb el gel no es rovellaran ni es faran malbé. En canvi les de depilar les celles són de ferro ja que és un material dur i va bé per a arrencar els pels.

La forma tabé és tiferent i enen un diferent ús ja que aquestes estan destinades a un ús per a l'estética i han de ser presises i petites, fàcils de manejar. En canvi les altres són per a agafar objectes més grans.
Esteticament les pinces de gel són més simples ja que són un estri de cuina, en canvi les altres poden ser simples i d'un color o poden estar decorades ja que el seu us està destinat a la bellesa.

Pinces de celles Tweezerman. Disseny d'Agata Ruiz de la Prada.

Banc Neolineal:
2003 Delta de Plata

Miguel Milá

Santa & Cole

Quan vaig veure aquest banc em va fer gracia ja que jo mateixa els he pogut utilitzar al meu poble.

El banc està fet de metall, i està pintat.

El nom que ha rebut, Neolineal, és per la seva composició, ja que tot són linies rectes.

Són uns bancs simples a primera vista, sense cap complicació i còmodes.

N'hi ha d'individuals o de varies places.

Aquest banc és un disseny més modern que s'ha anat posant en els nous barris que s'han construit. Però sempre hi ha hagut un tipus de banc tipic.

Aquest banc pot trovarse a qualcevol lloc on ens vagi.

Crec que el nou disseny és més modern i bonic esteticament. En quant a comodiatat potser també n¡ofereix més el nau ja que el vell està fet d'unes barres de fusta primes i que a més, quan passa el temps s'acaben fent malbé. A part, un altre problema, és que els de fusta s'han d'anar pintant i barnissant per a que es conservi la fusta; en canvi el banc Neolineal no requereix aquest manteniment i segurament, a la llarga és menys costos.

Marquesina Pal·li-2:

1988 Delta de Plata

Josep Lluís Canosa, J. A. Martínez Lapeña, Elías Torres

CEMUSA, Ajuntament de Barcelona

Aquest objecte també em va cridar l'atenció ja que constantment el faig servir.

El disseny també sembla simple.

És una estructura de ferro amb vidres transparents i un sostre tapat.

En un costat hi ha una paret publicitaria.

A dins, hi ha un banc incorporat per a que la gent pugui seure mentre espera l'autobús.

Aquest disseny dons, està pensat per la comoditat de les persones, ja que els permet seure i estar a resguard de factors metereologics.

Actualment aquest disseny esta una mica més modificat.
Aquesta nova marquesina és una bona senyalització per a autobús, ja que pensa en la comoditat i el comfort de les persones i és més vistosa per a senyalitzar la parada.

Les parades que unicament tenen un cartell trovo que són tot el contrari. Són una mala senyalitzacio ja que el cartell sol ser petit i amés no disposen de cap comoditat ni resguard de la pluja o d'altres coses als usuaris del transport públic.

Trovo que la nova marquesina ha estat un gran avenç i amés cada co és modifica a millor.