Opinió personal.

Totes coincidim en el mateix, estem ilusionadissimes d'haver fe aquest projecte.
Totes pensem que tant esforç ha valgut la pena. Totes les opinions han sigut molt positives.

Capítol 4: Desenvolupament del projecte 3

esperant, esperant, esperant, esperant, esperant, esperant, esperant, esperant, esperant

Tothom ens ha donat moltes idees... Però què fem?! Res...

Al final ens decidim, un so per a la sala seria molt original.
Parlem amb el Marco i decidim gravar sons engoixants amb instruments que unes components del grup toquen.
Al dia següent totes decidides anem a gravar sons, es molt divertit ja que no ho havíem fet mai. Queda força be però desprès d'uns dies... Què ha passat amb el nostre so?! El sentim a la sala gran!
Pensàvem que era per a la nostra i anem a preguntar-ho a les professores i ens diuen que n'hem de gravar un altre.
Ens enfadem, ens estressem... quan pensàvem que ja teníem algo veiem que no tenim res.
Canviem de tema i decidim pensar que projectarem en l'habitació.
L'estop motion que hem de repetir. Pensem en com el podem fer, decidim que serà una noia ajupida a terra i lligada amb roba, simbolitzarà l'empresonament d ela roba.

S'acava el temps i l'únic que tenim en aquella sala són idees.

Capítol 2: Desenvolupament del projecte 1

Està quedant genial, tots els projectes avancen :) ...

per què punyetes el nostre no?

estrès, estrès, estrès, estrès, estrès, estrès, estrès, estrès, estrès, estrès, estrès, estrès, estrès, estrès, estrès, estrès, estrès, estrès, estrès, estrès, estrès, estrès, estrès, estrès, estrès, estrès...

hauriem de tenir alguna cosa... però no. Necesitem material...
TONI VEN PACÀ

- Necessitàvem focos petits, roba negra i cartró ploma de moment.

Merda, no hi han focos, ni roba, ni res. Merdaaaa merda merda..


estrès, estrès, estrès, estrès, estrès, estrès, estrès, estrès, estrès, estrès, estrès, estrès, estrès, estrès, estrès, estrès, estrès, estrès, estrès, estrès...


Anem a calmar-nos... Al bar de la Troca, a ofegar les penes amb cocacola.

PLANETA BELLERA, capítol 1: Inici de l'experiència

Roba? Com que roba? això és una tonteria com una catedral...

Escric paraules que m'inspira la roba al bloc de tècniques, encara no en tinc ni punyetera idea del perquè... mira tú, elles sabràn el que es fan, jo només compleixo.

Que no s'acaba la cosa aquesta de la roba? Ja dura massa..
idees, possibles projectes i molt desconcert.

-No sabiem que això no era res més que el començament.

Ens citen a l'espai d'arts, una exposició? Farem una exposició sobre la roba?

-Algunes de les nostres idees comparteixen una mateixa idea en comú, aixi que es decideix formar un grup de treball format per: Anna Albaladejo, Mercè Canet, Berta Solé i Irene Ferioli.
El resultat: Roba que empresona.

-Les idees de cadascuna de nosaltres eren diferents, però compartien una idea principal:
Quan la roba, en canvi de ser un element distintiu i lliure, serveix per unificar-nos, anul.larnos, degradar-nos, humiliarnos i, en definitiva EMPRESONAR-NOS.

Molt bé, tenim la idea clara...
i ara què?

L'unic que tenim clar és que volem la sala petita per aconseguir transmetre una sensació de presor, volem que l'espectador se senti agobiat i que pateixi.. muahahha!!

Perfecte! L'hem aconseguida.. ens fusionem amb un altre projecte: Priggionero.

estrés, estrés, estrés, estrés, estrés, estrés, estrés, estrés, estrés, estrés, estrés, estrés

Les idees no arriben a cuallar, després de deliberar, els grups tornen a separar-se.. sense mals rollos :) cada pájaro a su nido, i el nostre niu és una sala fosca, buida i freda.

Turbinegeneration

Al principi la idea de perdre classes no em va agradar perquè no vaig entendre be per a que ens serviria fer aquesta exposició. Ara estic satisfeta ja que haver-me estressat i haver patiti ha valgut la pena.
La llàstima es que la meva exposició va estar acavada l'ultim divendres i no es va poder mostrar tant com les altres.
El que m'ha agradat d'aquesta experiencia es veure que al principi tot estava molt poc clar i ho vam passar molt malament perquè no teníem materials, el temps sens tirava assobre i avancàvem molt a poc a poc, fins i tot hi havia dies que no feiem res per l'estres. A part d'aixo, el nostre grup es va ajuntar amb un altre i vam començar a pensar-lo peró després es va tornar a separar i vam començar de nou. Ens agoviava veure que la gent de la sala gran ja ho tenia tot enllestit ràpidament i nosaltres no teníem més que l'explicació penjada.
Vam fer molts canvis a la idea principal de com decorariem la sala fins a quedar-nos amb una de simple i que no seria tan recarregada per poder transmetre les sensacions que volíem aconseguir. Ens vam posar les piles i a l'ultima setmana vam repetir el stop motion, vam fer el vídeo i vam gravar els sons amb l'ajuda del tècnic de so.
Tot aixo ens va portar menys temps del que vam perdre les primeres setmanes. En dod dies ho vam fer tot.
Crec que aquest projecte també a ajudat a que entre nosaltres ens comuniquesim més perquè devegades demanavem ajuda a altres grups i compartiem opinions.

En general a estat una bona experiència.

Sortida Caixa Forum

Aquesta sortida hem va agradar molt.

Primera exposició: Objectes desclassificats (col·lecció d'art contemporani).

Aquesta exposició tractava diferents autors de fora i dintre d'Espanya.

Les obres eren inusuals i eren molt originals i cadascuna et donava a entendre una idea diferent.

Les obres que més hem van cridar l'atenció o em van agradar:

Sophie Cale (paris 1953): L'hotel. Habitació 24 i 43. (Fotografies en blanc i negre i color).

L'obre tractava en un seguit de fotos i un diari de la autora que expliquen i ensenyen les intimitats d'unes persones a les quals seguia per tot arreu o entrava d'amagat en les seves habitacions de l'hotel.

Christian Boltanski (París 1944): Arxius de l'any 1987 del diari 'El Caso'. (Fotografies en blanc i negre).

La seva obra és una sala tancada i fosca plena de fotografies d'assasins i d'assasinats en el passat. Tot són histories reals. Ha intentat transmetre l'angoixa que van sentir aquestes persones en una època molt dura de la historia.

Annette Messager: Joc de dol. (Fotos en blanc i negre i peluixos en una xarxa).

Amb aquesta obra, Annette, vol dir que els finals feliços dels contes tenen una part negativa.

Segona exposició: Federico Fellini, El circ de les il·lusions.

Aquesta exposició era com un recorregut per la biografia d'aquest director de cinema italià que va crear pel·lícules tant famoses com La dolce vita.

En l'exposició es parla de les seves obsessions i pensaments i fins i tot d'alguns trets de la seva psicologia.

Era un home amb una manera molt peculiar de treballar i en moltes de les seves pel·lícules hi feia sortir amb el paper de protagonista a Anita Ekberg que era un model de la dona d'avans. Com a home hi feia sortir a Marcello Mastroianni, el qual era el que calcava el caràcter de Federico, que voldria ser igual que l'actor en quant al físic.

Diversos artistes

Christian boltanski:
Va néixer a Paris el 1944. És fotògraf, escultor i cineasta.
Es un artista influenciat per la segona guerra mundial i això és el que plasma en les seves obre i el que intenta transmetre moltes vegades es el sofriment i la por que va sentir la gent en la seva època.
Va tenir una formació autodidàctica i va començar als 14 anys.
Actualment viu a Malakoff amb la seva dona Annette Messager, una altra artista que, devegades, col·labora en les seves obres.

Annette messager:
És una artista francesa d'art contemporani que va néixer al 1943.
Ella, com el seu marit, també va viure una època en la historia difícil i també plasma en algunes obres el mateix que Boltanski però també tracta altres temes en els que barreja la vida quotidiana i la fantasia.
Va estudiar a a l'escola nacional superior d'arts decoratives de parís durant uns anys i desprès ho va deixar per a començar a independitzar-se. Va tenir èxit i va guanyar molts premis.

Els materials que utilitza en les seves obres són força peculiars i fan referencia a l'art povera.
El que més fa servir són peluixos, animals dissecats i teles i representa humans amb parts d'animal.

Thomas hischhorn:
Va néixer el 1957 a Suïssa.
Es un artista gràfic i la seva obra es vasa en aixo.

Cindy Sherman:
Va néixer el 1954 a Nova York
És una artista fotògrafa.